FINAL (PROVISIONAL) DE TRAJECTE

Avui acabem el segon trimestre, i amb aquest la matèria de llengua catalana i literatura. Des del principi de curs hem treballat força amb la llengua catalana, i hem dut a terme activitats molt diverses: tasques gramaticals, ortogràfiques, però també escrits al bloc (entrevistes, escrits sobre la notícia, sobre la crònica, etcètera). A més a més, hem realitzat un treball aprofundit sobre "El vigilant al camp de sègol" i hem dedicat algunes classes al llenguatge literari, amb els recursos literaris més habituals i les característiques fonamentals dels gèneres literaris. Heu realitzat tasques individuals i en grup i, sobretot, heu desenvolupat la vostra capacitat d'expressió en llengua catalana.

Ara que s'acaba aquest viatge (temporalment, perquè després continuarem amb el castellà) m'agradaria que escrivissiu un text de comiat. En aquest text, tal i com vau fer al primer, heu de donar la vostra impressió general sobre el vostre procés. Recordeu com vau començar, comenteu com heu anat evolucionant, amb quines activitats us heu trobat més o menys a gust i, en general, com us trobeu respecte a la llengua catalana.

Ah! Si sou tan generosos, us demanria també que comentéssiu breument com va anar el vostre procés de lectura de la novel·la de Salinger. El vostre comentari segurament pot ajudar a aquells que comencin ara le lectura. Sobretot, no desvetlleu res del final!

Salut, bona feina i això no és un final, només un CONTINUARÀ...

De Ges 2 tarda a Ges 2 vespre:Sandra Hernández

“M'agradaria seguir estudiant després del GES.”

Sandra Hernández és estudiant de Can Marfà, té 19 anys i viu a Sant Andreu de Llavaneres.


1-Com has arribat a estudiar a Can Marfà?
Vaig suspendre la prova d’accés a Grau Mitjà i a l’escola on vaig estudiar abans, em van recomanar Can Marfà per treure’m l’ESO.

2-Vius molt lluny de l’escola?
No, visc al poble del costat, a Sant Andreu de Llavaneres.

3- T’agrada l’escola?
Sí, no està malament, perquè té uns bons professors i és molt acollidora.

4-Quins professors et cauen millor?
L’Annabel, que és professora de matemàtiques, i en Ramon.

5-Quines assignatures portes millor?
Les mates, i més des que estic aquí, i també, l’anglès.

6- Ets més de lletres o de números?
De lletres, perquè les mates són molt difícils i m’agraden més els idiomes.

7-Fas altres activitats a més d’estudiar?
No, no en faig, però quan era petita tocava la guitarra.

8-Què t’agradaria fer al final del GES?
Doncs, m’agradaria seguir estudiant per a la prova d’accés a Grau Superior i fer un grau d’imatge i so.

9-T’agrada algun esport?
M’agrada el futbol i l’hípica. Els practicava quan era petita, futbol durant gairebé un any i hípica set anys.

10-Llegeixes llibres? Quins t’agraden?
De tant en tant, i m’agraden d’intriga.

11-T’agraden els animals? En tens?
Sí , m’agraden molt, i tinc un gat (ella riu).

12-Quins plans de futur tens?
Dedicar-me a ser actriu o sinó neuròloga.


Entrevistadors: Jose Cano i Josep Ventura
Mataró, febrer de 2012

Pilar Mateo, entrevistada per Eva Andreu i Sandra Hernández.

"Em sentia que feia una vida molt monòtona; en canvi, a l'escola era més entretingut."

Pilar, la nostra professora de naturals, ens va semblar molt agradable a l'hora de l'entrevista. Va estar molt tranquil·la i educada. No li agrada la monotonia, ella necessita una vida activa. És molt espavilada i treballadora, ja que ha tingut unes quantes feines. En tota l'entrevista vam riure bastant, és molt divertida la manera que té d'explicar les coses, sembla tenir les idees molt clares del que vol. Ens va donar sensació de confiança, i no ens va semblar gens vergonyosa!
En tota l'entrevista Pilar ens va explicar coses molt interessants que li han passat, com el seu canvi en el treball, passar d'un laboratori a una aula amb estudiants.


1.Quin va ser el motiu que et va fer decidir ser professora?

-Em van oferir fer classes d'anglès a una escola d'adults al graduat escolar quan jo estava fent l'últim any de carrera de química. En sabia, d'anglès, però del nivell de COU; a més, eren classes d'ensenyar l'anglès bàsic, com els números,els colors.. Llavors em va agradar i vaig decidir fer el CAP, que és la preparació pedagògica per si vols ser professor. Feia els estudis de la universitat i paral·lelament vaig fer els estudis per ser professora.
Vaig pensar que tindria una opció més! Quan vaig acabar no tenia molt clar què era el que volia fer, si ficar-me de professora o ficar-me a la ciència. Vaig buscar feina de química en un laboratori de control d'aliments i m'avorria molt, em sentia que feia una vida molt monòtona; en canvi a l'escola era més entretingut. Llavors vaig pensar: "M'apuntaré a fer de professora fent substitucions." Les vaig començar a fer en un institut i fins ara he anat fent i em va agradar molt i em sentia molt còmoda.


2.Quantes i quines feines vas tenir abans de dedicar-te a professora? T'agradaven?

Doncs vaig tenir moltes feines. Vaig donar classes de piano a uns nens ( vaig estudiar música quan era més petita), després també feia de cangur, enquestes pel carrer i -va ser el pitjor- també repartidora de propaganda en patins; va ser la primera vegada que em van fer un contracte . Més tard en un laboratori durant 3 anys. Abans de entrar a Can Marfà vaig estar 3 anys en instituts fent substitucions. Finalment aquí, a Can Marfà , on porto 9 anys treballant.
I m'agrada molt,tant l'institut com l'escola d'adults!


3.Si no hagués estat la de professor, quina altra carrera hauries escollit?

-Quan vaig començar a estudiar a la universitat jo volia fer belles arts, perquè m'agradava molt dibuixar; la fotografia m'encanta: fer fotos en blanc i negre, exposicions...En aquella època hauria estudiat belles arts. Ara faria una altra cosa com la fotografia però l'utilitzaria com un “hobby”, no per treballar perquè seguiria fent la meva feina de professora, que és el que més m'agrada però com afició faria la fotografia.

4.Quina és l'edat dels alumnes que més t'ha agradat durant la teva professió , i per què?

Els alumnes que més em van agradar van ser els de segon de batxillerat.
Els vaig preparar per las proves de la PAU i va ser molt gratificant. I el per què? doncs perquè tenen una altre mentalitat, són més madurs i es pot parlar amb ells. Els de l'escola d'adults també, perquè són la majoria majors d'edat (més madurs).

5.Quina és la trastada que vas fer quan eres adolescent?

Doncs va ser quan anava a l'escola de les monges. A la classe de costura, hi havia una de las monges que era molt guapa, es deia germana M del Amor, i sempre li preguntava : “Perquè t'has fet monja sent tant guapa?"(com que no m'agradava gens la costura, no li prestava molta atenció.
Com m'avorria tant a classe un dia vaig portar una bomba fètida, i la vaig tirar al mig de la classe, aquesta es la que més recordo i devia tenir 12 anys.


6.Alguna vegada has fet alguna cosa il·legal? Amb quina edat? Ens ho podries explicar?

Sortia d'una discoteca i vaig conduir amb moto una mica “beguda”.
En aquella època no hi havia controls, ni estaves obligat portar el casco de seguretat.
Anava a la universitat, era quan tenia 21 anys,d'això ja fa 20 anys.


7.Què es el que més recordes de la teva infància? Per què?

Recordo molt poques coses però el que sí que recordo és unes vacances d'estiu a la platja amb la meva familia i m'ho passava molt bé i és un record molt feliç.

8. Recordes alguna injustícia que et va fer un professor/a durat el teu temps d'estudi? Quina és? Va tenir solució?

Estava estudiant COU,amb 17 anys,i va ser amb el professor de química. Jo seia a primera fila i de cop i volta em van agafar el estoig; llavors em vaig cabrejar i li vaig fotre un cop de puny al noi que me'l va treure, perquè em va emprenyar ,i em va veure el professor i em va fer fora de classe. Ha estat l'única vegada en tota la meva vida que un professor m'ha fet fora de classe i ho vaig trobar molt injust, perquè m'havien tret l'estoig; apart, en aquella època no podies parlar amb el professor, ni queixar-te ni res, perquè estava mal vist per faltar al respecte.

Eva Andreu i Sandra Hernández

De Ges 2 tarda a Ges 2 vespre: Gemma Mateo

Entrevista a Gemma Mateo

"Mai és tard, si hi ha ganes."

Estefania Lara Rodríguez i Karen Millones Rojas

Mataró, 16 de febrer de 2012


Gemma Mateo Serras, nascuda a Mataró el 23 de gener de 1989, té 22 anys. És alumna de Can marfà. Hi està cursant Ges 2 vespre. No va acabar l'ESO, es va quedar a 3r. És més de lletres perquè els números no li agraden.

Com vas decidir venir a estudiar a l'escola Can Marfà?
Perquè vaig deixar molt aviat els estudis però després em vaig adonar que sí que feien falta. Vaig estar treballant en alguns llocs, però vaig veure que en d’altres demanaven el graduat escolar i vaig decidir treure-me’l.

Què penses fer després de tenir el graduat escolar?
Faré la prova de Grau Superior.

Ha canviat la teva vida des que estàs a l’escola?
Sí (riu), he conegut molta gent i a part estic amb un noi de la meva classe, he anat a viure amb ell. Molt bé, molt bé, sí que m´ha canviat.

Tens alguna afició o hobby en les teves hores lliures?
Sí, m'agrada llegir, veure la tele, anar amb les amigues..

Estàs treballant en aquests moments?
Sí, treballo al Mataró Parc, en una botiga de complements.

I com et compagines el temps per poder estudiar?
En el meu treball ja saben que estudio, llavors em donen hores que em vagin bé. Treballo al matí i a la tarda vinc a estudiar.

Quina opinió tens dels professors?
Bona, em sembla que fan molt bé el seu treball.

Què et sembla el mètode d’ensenyança dels professors?
Bé, en sembla bé, estic aprenent molt i la veritat és que ho fan d’una manera que és fàcil.

Quina sensació vas tenir el primer dia que vas entrar a l’escola?
Quan vaig venir aquí pensava que no coneixeria ningú i després hi havia persones de la meva classe que les coneixia d’abans.

De Ges 2 tarda a Ges 2 vespre: Juan Luis Guerrero

“ M’agradaria fer oposicions per ser bomber.”

Juan Luis Guerrero té 22 anys, és estudiant de GES II a l’escola d’adults de Can Marfà. Va néixer a València i és veí de Mataró. Té el títol d’oficial metal·lúrgic

Què et va fer retornar als estudis?
El que em va fer retornar són les ganes de millorar la meva vida al món laboral. D’una manera o d’una altra, aconseguir els meus somnis.

Segons la teva opinió, quines coses funcionen bé a la teva escola?
Penso que el companyerisme entre els professors a l’hora de prendre decisions és bo.

En quines àrees poden millorar les coses?
En el mòdul de tecnologia, m’agradaria tenir eines per fer pràctiques i
en química, per fer experiments i comprendre millor la matèria.

Com es tracten els estudiants mútuament a l’escola? Es respecten les diferències?
En relació a les diferències (edat, races...), el tracte és bo i respectuós, no tenim cap problema.


Tens confiança que les destreses que estàs aprenent t’estan preparant per a un treball o formació professional?
No, penso que el nivell de GES II és molt bàsic i ens proporciona la base que necessitem si volem continuar estudiant.

Tens facilitat per aprendre?
No gaire, em costa molt i he de dedicar-hi molt de temps, més del normal.

Quina es la teva assignatura favorita? Per què?
La meva assignatura favorita és química, perquè m’agrada la forma d’explicar que té la professora, la fa entendre molt.

Què t’agradaria fer després del GES?
Després m’agradaria preparar-me i estudiar per presentar-me a les oposicions de bomber.

Treballes a més d’estudiar? De quin temps disposes?
Ara tinc més temps per estudiar perquè fa dues setmanes que m’han fet fora de la feina, per això de la crisi.

Entrevista feta per Sandra Cámara i Angie Brito
Mataró, 17 de març de 2012

De Ges 2 tarda a Ges 2 vespre: Eva Miguel

L’Eva Miguel, una maquilladora molt “especial”

Nosheen Ahmed i Marina Medrano
Mataró, 16/2/2012

L’Eva Miguel té 19 anys. És una noia molt extrovertida. Viu a Mataró amb la seva mare i el seu germà. Els seus hobbys són els còmics, la música i el maquillatge. Li agradaria estudiar maquillatge d’efectes especials. És bona estudiant i bona companya de classe.

Per què has escollit aquesta escola?
Perquè abans treballava aquí al costat, i m’anava bé per la proximitat. Ara ja no hi treballo, però quan surto d’aquí vaig a buscar la meva mare quan plega del treball.

Per què vols treure't el GES?
Vaig fer la prova d'accés al Cicle Mitjà i no em van deixar entrar per dues dècimes! i, per això, vaig decidir treure'm l'ESO i entrar directe.

T'agrada l'horari? Quin és?
Bé, no em queixo, podria ser pitjor. L'horari és dilluns i dimarts, de 17.30 a 21.30. Dimecres i dijous, de 18.30 a 21.30 i divendres, de 18.30 a 20.30.

Dius que ara no treballes. Quan ho feies, podies compaginar el treball amb els estudis?

Abans quan treballava sí que ho podia compaginar.

Quina assignatura t'agrada més i per què?
Matemàtiques, perquè m'agrada com ho explica l’Annabel.

Quina assignatura t'agrada menys i per què?
Tecnologia, perquè em costa molt.

Quin professor t’agrada més?
L’Annabel i el Ramon.

Veus aquest curs més difícil que l'any passat?
Sí, perquè l'any passat em van convalidar Socials i Naturals del PQPI i aquest any, en canvi, les he de fer.

T'has adaptat bé als teus companys?
Sí, som un grup agradable.

Voldries seguir estudiant després? Què estudiaries?
Sí. Tinc pensat estudiar caracterització, és a dir, maquillatge d’efectes especials, a Barcelona.

I, per acabar, quines conclusions treus d'aquests dos anys?
Que em penedeixo de no haver-me tret l’ESO abans.

De Ges 2 tarda a Ges 2 vespre: Víctor González

Víctor i Rober

VÍCTOR GONZÁLEZ, UN NOI MOLT SOCIABLE

Víctor González Isaac és solter. Va néixer a Barcelona el 17 de febrer de 1986. Actualment viu a Òrrius amb els seus pares.

Quins són els motius per què hagis començat a estudiar?
Vaig suspendre a l’institut i vaig començar a treballar amb el meu pare, però dins meu em deia que havia d’estudiar per ampliar el meu currículum laboral, que avui dia és molt important, i a més per satisfacció pròpia.
Quan tinguis el títol dels Ges, tens pensat continuar estudiant?
Sí, vull continuar estudiant, però ara mateix no tinc clar el que faré, el meu pensament és acabar el Ges amb molt bona nota.
T’agrada el professorat de l’escola Can Marfà?
Sí, m’agraden molt tots els professors i, en especial, l’Annabel perquè m’ha fet veure les matemàtiques des d’un punt de vista diferent.
Quines assignatures portes millor? I pitjor?
La millor, matemàtiques i la pitjor, tecnologia.
Estàs treballant actualment?
Sí, tinc molta sort, estic en un hotel a Barcelona, en el manteniment de les instal·lacions.
Has millorat els teus coneixements des que estudies?
Sí, molt, abans no era capaç d’entendre moltes coses que m’explicaven i ara em sento millor i més segur de mi mateix.
Com son els teus companys de classe?
Són bona gent, a l’aula hi ha un bon companyerisme. Hi ha gent del grup amb qui tinc més química que altres, però en global em porto bé amb tots, sóc un noi molt sociable (ell riu).

Què fas en el teu temps lliure?
Estar amb els meus amics, jugar a videojocs per internet, i la meva gran afició és la música. Vaig començar a tocar un instrument, la guitarra elèctrica, i fa un parell d’anys que practico com a hobby.
Creus que sortirem d’aquesta crisi econòmica?
Espero que sí, però la cosa pinta malament, perquè els polítics es llancen les culpes uns als altres i no pensen en els joves i no joves que avui dia estan a l’atur, i el que només fan és retallar la nostra vida social.

És la primera vegada que et fan una entrevista? T’ha agradat?
Sí, m’ha agradat molt. El meu entrevistador es mereix bona nota per ser la primera vegada que fa una entrevista, se l’ha currat! (ell riu).


Roberto Arenas
Mataró, 18/2/2012

INTRODUCCIÓ ALS GÈNERES LITERARIS

E tema següent que treballarem seran els principals gèneres literaris.
Hi ha quatre gèneres, o formats expressius des dels quals es pot contemplar el fet literari:

1. LA LÍRICA. (Expressió d'emocions subjectives, en prosa o en vers.)
2. LA NARRATIVA. (Explicació d'històries, en prosa o en vers.)
3. EL TEATRE. (Fet per ser representat)
4. L'ASSAIG. (Gènere de no ficció on es transmeten coneixements.)

Mireu les pàgines del vostre dossier on es parla dels gèneres. (15 a 18.) D'aquests 4, quin és el vostre gènere preferit, o que us faria gràcia conèixer més, a dia d'avui? Després haureu de llegir els textos que teniu com a model entre les pàgines 19 i 25 i dir quin us agrada més.

Tasca doble:
En aquesta tasca haureu de:

1. Comentar un dels quatre gèneres. Perquè us sembla interessant, quins elements us criden l'atenció del que veieu al dossier...

2. Dir quin és el text que heu triat dels 9 que teniu a les pàgines 19-25. Poseu-hi el títol, l'autor i el gènere. Què és el que us ha cridat l'atenció del vostre text? Què us suggereix?

ELS NOSTRES RECURSOS LITERARIS

Aquests darrers dies hem treballat a la classe els recursos literaris. N'hi ha de diversos tipus: segons el so (recursos fònics), segons l'estructura morfosintàctica (recursos morfosintàctics), segons el sentit (recursos semàntics... Els hem estat practicant, i hem descobert que som uns grans poetes! Aquí cadascú de vosaltres penjarà un exemple. A sota, després de la frase d'exemple, posarà el nom del recurs i l'explicació. Compte, que a vegades, sense adonar-nos, fem una frase que conté diversos recursos!

El meu exemple, perquè veieu com ho hem de fer:

"Dies llargs; canvis sobtats de temps; alumnes cansats; la natura que desperta: som al mes de març."
Recursos fets servir aquí:
-Enumeració: (És una acumulació d'elements que descriuen el mes de març).
-Asíndeton: (absència de conjuncions; tot està enllaçat amb signes de puntuació.)
-Personificació: La natura la relacionem amb una qualitat humana, despertar.
-Paral·lelisme: estructures paral·leles (nom+adjectiu).

Ho veieu? Volia fer una enumeració i m'han sortit quatre recursos.

Espero que gaudiu molt dels exemples que penjareu uns i altres.

PILAR MATEO: "L'excessiva confiança de l'alumnat amb el professorat, el poc respecte, les formes; crec que és bàsic, oi?"

La Pilar Mateo és professora de ciències naturals del centre d’adults Can Marfà, al
igual que es tutora del GES II. És una dona molt senzilla, simpàtica i es preocupa molt per els seus alumnes, ja que per ella són molt importants. Parla d’una manera molt calmada i relaxant,
donant molta tranquil·litat. Això fa que les seves classes siguin molt interessants i molt productives.

- Sempre has tingut clar dedicar-te a la professió de professora de ciències naturals? O
has tingut debilitat per un altre ofici?
- No ho tenia, clar volia experimentar diferents professions alienes a l'ensenyament. El que sí tenia clar, era que volia fer la carrera de química. Després d 'acabar la carrera vaig treballar a un laboratori, perquè era una cosa que volia provar. Però no em va agradar. Vaig descobrir que era molt monòton i per això vaig reprendre el que feia duant la carrera ..

- Què feies...?
- Donava classes d' anglès a l’antic EGB.
- Quant de temps portes en el món de l'ensenyament?
- Dotze anys.
- I com et vas sentir el primer cop que vas haver de donar classes? ...Et vas posar molt nerviosa?
- Molt nerviosa... és a dir, molt, però molt!
- Et passa encara alguna vegada?
- Ara ja no em passa! Els primers dies passa però.. Ara ja no, tu diràs...
- Diguem un avantatge i un desavantatge de treballar en un centre d' adults...
- Un avantatge és que l' alumnat és més madur i en general, té clar perquè ve a l'escola. I desavantatge, és que hi dedico molt temps per preparar les classes, perquè no existeixen materials específics per aquest tipus d' ensenyament.
- Creus que el mètode d'ensenyament actual del nostre país és el correcte? Creu que es podria
millorar?
- És que... no hi ha un mètode. Cada professor s'ho planteja a la seva manera, i es el seu món.
Hi ha un mínim que has d'ensenyar, la resta é, adaptar-se al tipus d'alumnat que té cadascú.
- Creus que és important reciclar-se? Com ho fa vostè?
- Sí, és clar. Contínuament faig cursos de formació que són impartits pel departament d' Ensenyament de la Generalitat. Ara mateix estic fent un curs de pissarres digitals, utilitzant un software específic que es diu Notebook....
- Interessant... Bé, i quins canvis més importants han sorgit en l'educació des que exerceixes la teva professió?
- Sobretot la confiança excessiva que té l' alumnat amb el professorat, en el tracte alumne professor. El respecte , l'educaió, les formes. Crec que és bàsic, oi?I això s'ha perdut molt. I per una altra banda la introducció de les noves tecnologies a les aules. Internet, les xarxes socials.. és l’últim!
- Què és el que més va agradar-te de la teva carrera universitària?
-...En realitat, vaig començar a gaudir dels estudis de química quan vaig començar el tercer any. I per suposat, no puc oblidar les “farres” de la “uni” com li dèiem nosaltres, els divendres a la tarda al bar de química...
- Això vol dir que us passàveu la tarda sencera fent “campana”?
- Mmm.. Hi havia de tot; alguns, divendres, hi anàvem al sortir de classe, i n'hi havia que anàvem directament al bar...
- Entesos...

Entrevista feta per David Tejero, Oreste Alfaro, Sílvia Garrido

RAMON PORTELLA FREIXES. Catedràtic en geografia i història

"QUE ELS ALUMNES AMB MÉS DIFICULTATS NO POGUESSIN QUEDAR DESPENJATS."


En Ramon es un professor plenament implicat amb les tasques de formació de persones adultes i amb dificultats. En comptes de la fredor i seriesa de les aules universitàries ha optat per donar classe a l’escola d’adults de Can Marfà. Per nosaltres, com alumnes seus, ens ha fet veure l’historia d’una manera positiva, fàcil d’entendre i no com una cosa de passat. Ell sempre ens anima a viatjar i a conèixer l’historia.

-Si poguessis tornar enrere, tornaria a estudiar per ser professor? O faries alguna cosa diferent?
- Tornaria a ser-ho, m’agrada la meva feina, encara que no és una feina per fer-se milionari. Però
si que m’agradaria ser milionari…

- HI ha algú que t’hagi influenciat a l’hora d’escollir estudis?
- Sí, la meva mare, que també era professora.

-Creus que has de tenir una qualitat especial per ser professor?
- Has de saber transmetre. Si saps molt, però no ho saps explicar, no serveix de res. Més val
saber poc, i el que saps, saber-ho explicar.

- Quina qualitat creus que els alumnes valoren més d’un professor?
- Doncs, que sigui proper, que puguin tenir-hi confiança, que vegin que és una persona que estima els alumnes i la feina, ja que hi ha molts professors que no s’estimen ni una
cosa ni l’altra.

- Et sents igual donant classe a l’ESO que a l’escola d’adults?
- Em sento igual de còmode, però la manera d’estudiar és diferent, perquè les persones i les edats
són diferents.

- Valores més als alumnes segons el seu rendiment?
- No, hi ha persones que poden tenir un rendiment elevadíssim, que són uns imbècils acabats. També hi ha persones que tenen un rendiment baix i són belles persones.

- Com creus que ha de ser el teu alumne ideal?
- Una bona persona.

- Quan un grup important dels teus alumnes no aproven, què en penses?
- Que potser m’he explicat malament, o potser que m’he equivocat amb els criteris d’avaluar, de
posar les notes, i de vegades pot ser un grup amb moltes dificultats, però aleshores és responsabilitat meva adequar-me a les seves dificultats.

- Què canviaries del sistema educatiu actual?
- Canviaria moltes coses, però sobretot que els alumnes amb més dificultats no poguessin quedar
despenjats
- Creus que el poder polític estaria d’acord amb tu?
- Espero que no. Espero estar en contra del poder polític sempre que ells estiguin en contra meu… No, al poder polític en l’actualitat els alumnes amb dificultats no els interessa, són una quarta part…

- Creus que Catalunya hauria de ser una nació Independent?
- Jo sempre he sigut federalista, no he sigut independentista, altrament a vegades crido Catalunya
Independent. Ara b una Catalunya independent governada pels polítics d’avui
dia no ho vull ni ve re. Quant sento els nacionalistes espanyols, em sento molt independentista, però quant sento algun o molts independentistes catalans, no em sento gens identificat amb ells


Entrevista feta per Miquel, Víctor, Alexander.

ANNABEL: "Una de les coses que més m'agrada de mi és que quan agafo una cosa, vaig fins al final. Em considero molt positiva, sempre veig el cantó bo"

L' Annabel és directora de l'escola d'adults de Can Marfà (Mataró); a més també és professora de matemàtiques. És una persona molt valenta i lluitadora. Va tenir un nen molt joveneta i va lluitar per combinar-se en treure's la carrera i estar amb el seu fill.
La entrevista que vam tenir amb ella ens va agradar molt perquè ens va sorprendre, va ser una entrevista molt fluida, ens va agradar molt com a persona, professora i mare.

-Com vas saber que era justament això el que volies fer? Entre quines vas dubtar, si ho vas fer?---Sí, vaig dubtar entre medicina i aquesta carrera; de fet, vaig fer dos anys de medicina; m’agradava molt però era molt complicat, perquè era una carrera molt llarga i implica molta dedicació, amb guàrdies de dia i de nit i, com que vaig tenir un nen als disset anys i vaig abandonar medicina i em vaig decidir per aquesta carrera que, lògicament m’agrada molt.

-A casa teva et van recolzar en aquesta decisió ?
-Sí, sempre, els meus pares també! De fet van ajudar molt i em van fer molt costat.

- Els teus pares també eren d’estudiar?
- No, els meus pares no. El meu pare treballava a la fàbrica d’acer, i la meva mare no havia estudiat però sempre havia tingut moltes motivacions per a tot, ella era molt feminista i nosaltres que érem dues germanes, ja des de petites sabíem que havíem d’estudiar i ser autosuficients.

-Aquesta feina t’ha fet canviar molt de domicili?
-Jo he canviat de domicili no per la feina sinó per la vida, la feina no et fa canviar de domicili però et fa voltar molt, perquè pots arribar a estar en molts centres.

- Fins arribar a tenir aquesta estabilitat, no?
- Sí, clar, pots estar en llocs un any, dos anys, mai se sap, a més a més aquesta feina quan et fiques de ple, et dóna moltes satisfaccions. Des d’un principi la part bona d’aquesta professió és que et fa voltar i canviar, així doncs trobes altra gent que et pot donar idees, també et dóna això, molt ‘’feeling’’ amb la gent, però tenint present que marxen, has de tenir una ment molt flexible i oberta, el millor de la vida jo crec que és saber ser molt esponja i absorbir tot et cau i el que et passa.

Apart de ser tan professional a classe també, a vegades et pots deixar guiar una mica pels sentiments, no, quan la gent se’n va?
- Ja ho veieu, jo sóc una persona que us conec a tots, i sé com és cadascú, però has de fer un canvi de xip, has de saber que a la vida no tot és permanent, i que d’alguna manera una cosa important a la meva feina, és que la gent vol que l’ajudin i t’ajuden a tu, perquè també aporteu! Recordes sempre a persones que et van ajudar i van ser importants; això ho tinc, perquè quan la
gent torna…Potser feia quinze anys que no els veia i tots deien: ‘’ l’Annabel era un referent ’’ i amb això ja en tens prou; però sí, és una de les coses més psicodèliques, de l’ acomiadament, saber que aquella persona amb qui tens un ‘’feeling ’’ se n’anirà.

- Què penses de les retallades a l’educació?
- Penso que estan molt malament perquè un país no pot anar a més si retalles el més important,. Per tant sense sanitat no tires i la formació és bàsica per aquest país, que retallin sous polítics i altres coses menys prioritàries i que no serveixen per res.

- Com creus que podríem fer per millorar l’educació, per millorar el nivell acadèmic?
- Si hi ha retallades hi ha moltes coses que no es poden fer ara, però per millorar sempre hi ha dues claus fonamentals: Una és la persona mateixa: a la vida has de treballar i ho has de fer el millor possible, i ara això s’ha deixat de banda, els estudiants passaven, s’ha de fonamentar l'esforç de l'estudiant; a més a més la vocació i la motivació del professor, que ha d’estar motivat i ha de fer l’esforç.També tenint més recursos materials com aquestes pissarres,que la Generalitat només hi va posar una i nosaltres com a centre les demés, perquè teníem molt clar que l’alumnat hauria de tenir una segona oportunitat i amb el que suposa l’esforç ha de tenir la millor qualitat possible.

- On i com t’agradaria viure en un futur, quan ja no treballis?
- M’agradaria molt viatjar; quan no treballi, que no sé quan serà, perquè a aquestes alçades que s’ha de treballar fins als setanta anys, ja no sé si estaré per fer res, però si pogués m’agradaria molt viatjar i conèixer món.

-T’agrada viatjar d’hotel o a la aventura?
- De tot, depèn d’on viatgis, és clar, però també m’agrada anar d’hotel i disfrutar, m’agrada molt conèixer i patejar-me totes les ciutats i montar-m’ho tot sola, de fet ho faig així quan puc.

- Què valores més del teus companys de professió?
-Valoro l'entrega a la professió, les ganes de treballar i sobretot l’empatia amb els alumnes; sense empatia no funciona l’assumpte.

Entrevista realitzada per Míriam, Chánez i Selema.

ISABEL: “ Estem desvirtuant el que és l’aprenentatge per a la formació de l’individu.”

Aquesta tarda hem entrevistat a la Isabel Verdú, professora de llengües de l'escola de Can Marfà. Hem vist una professora amb les idees molt clares, amb gran il·lusió per aprendre i poder passar els seus coneixements als seus alumnes. És una dona molt alegre , oberta a la gent, receptiva , molt observadora i atenta. Li agrada gaudir de la gent i experimentar coses noves.


　
　
-Per què vas escollir ser professora?

-Amb setze anys, fent classe de literatura em vaig adonar , que m'ho passava tan bé fent poemes , llegint, escrivint, que vaig decidir que de gran volia estar al lloc on era el professor.

-Et vas posar nerviosa la primera vegada que vas donar classe?
-No, em va anar molt bé. Va ser amb alumnes de batxillerat, m´ho van posar molt fàcil.

-Com et definiries com a mestre?
-Comprensiva, perquè intento arribar als alumnes; dinàmica i inquieta: m’agrada provar coses noves i variar.

-Alguna vegada has tingut un alumne que vas creure que era impossible ensenyar-li, per la seva actitud?
-Sí, són persones que no estan disposades a escoltar. No es que no puguis ensenyar-los però en aquell moment no estan receptius. No hi ha un procés, per un professor és dur. Si tens il·lusió d’ensenyar i que aprenguin es fa difícil per un mateix. No estan en el moment adequat. Parlem els professors, parlem amb els alumnes ,intentem ajudar-lo al màxim. Si l'alumne es deixa influenciar per nosaltres i canvia haurem aconseguit encaminar a una persona pel bon camí. Si no, potser aquesta persona acabi fora del sistema… però és una pena.

-Quins creus que són els principals problemes del sistema educatiu?-
-El principal problema que jo trobo es que s’ha decidit que els estudis han de ser una preparació per la feina; fa molts anys era el revés, era tan abstracte tot que no es podia aplicar res al món real, i ara hem començat a anar al extrem contrari. Llavors la gent va a classe i a vegades sembla que si no és pràctic 100%, ja no es té cap interès d’estudiar-lo. Estem desvirtuant el que és l’aprenentatge per la formació de l’individu.

-Com t’enfrontes als problemes de disciplina?
-No tots són iguals, però es poden semblar. El primer de tot veuria què està passant, quina persona és la que està endavant i en quin context. I mai actuar en calent, a vegades cal esperar al dia següent per parlar amb l'alumne. I si potser en un moment veus una situació de descontrol, doncs aturar-la i no permetre que es faci una bola de neu.

-Com descriuries als teus alumnes de Ges-2?
-Són un tipus d’alumne que m’agrada molt, perquè són alumnes molt participatius, vitalistes, inquiets. Del meu estil; per això ens entenem tant. M’agraden els alumnes amb els que es pugui interactuar, que siguin dinàmics i exigents. Millor tenir alumnes actius , que alumnes adormits en la cadira. Segons com ho miris, no n’hi ha res bo ni res negatiu, realment… vosaltres sou participatius, actius però també sou una mica inconstants, una mica irregulars: són les dues parts d’una mateixa moneda.

- Tens alguna experiència de viure a l’estranger com a professora?
-Vaig viure un curs escolar a França, on tenia una beca. Vaig estar a Massy; és un poble al costat de París. Havia de practicar amb els alumnes expressió oral castellana; ells la tenen de segona llengua, fan molta gramàtica i després costa practicar-lo; llavors jo havia d’anar a grups petits per fer-los practicar. M’ho vaig passar molt bé. Una feina en la que et demanen que facis parlar a la gent, està feta per a mi. També vaig conèixer molts professors. Va ser molt bona experiència; són experiències que et fan ser més flexible, veus coses diferents, gent diferent.

-Què t’agrada fer al teu temps lliure?
-Llegir, escriure, passejar, fer esport i veure als amics. Quant porto molta estona llegint una cosa o treballant m’agrada fer el contrari per descansar: anar a córrer, fer un karaoke, una mica els dos extrems.

-Com et veus d’aquí 10 anys? Vols continuar donant classe?
-D’ aquí 10 anys m'agradaria donar classes a temps parcial a mitja jornada. A mi m’agrada molt fer classe però també m’agrada fer d’altres coses, vull trobar temps per a tot.

Entrevista feta per Yassin, Tània i Joan Manel

Annabel, professora i directora del centre

L´Annabel Marín és la directora de la escola Can Marfà, encara que també imparteix classes de matemàtiques a GES1, GES2 i Graus. Se la considera una persona molt implicada en el seu
treball i una gran professora.

- Per què et vas dedicar a l’ensenyament?

-A mi sempre m’havia agradat la medicina i la docència. Vaig començar a estudiar medicina, però ho vaig haver de deixar als dos anys i vaig estudiar el que m’agradava també, que és la docència.

- Si poguessis escollir on t’agradaria treballar, on ho faries, en una escola, institut o universitat?

-A mi m’agrada on estic ara, perquè m’agrada estar fent la feina per la gent que l’estic fent.

- Creus que el nivell educatiu a Espanya està equiparat al nivell Europeu?

-Específicament hi ha coses que estan una mica per sota, però depèn molt de la competència dels professors i dels alumnes.

- Si haguessis de catalogar alguna cosa de la teva etapa universitària, què t’agradaria més?

- La meva etapa universitària va estar molt bé tota, m’ho vaig passar bé, m’agradaven molt les classes i la gent.

- Quina seria la teva forma de vida ideal?

- Vida ideal no m’he plantejat mai, però una de les coses que hi ha millor per gaudir de la vida és mai posar-te uns objectius que no arribes a aconseguir-los mai, per tant, jo visc molt el present; em dedico a ser molt professional i molt bona persona.

- Si haguessis de culpar a algú de la crisis, a qui ho faries?

- Dons l’economia i la política estan molt lligades, la culpa del que està passant és d’una esfera econòmica mundial, però no ho sabem clar de qui és la culpa.

- Què penses d’ampliar el batxillerat, de fer dos anys i no tres?

- No puc tenir una opinió definida sense saber exactament els canvis.


Entrevista realitzada per José Luís, Narcís i Sergio.

21 de gener de 2012.

ISABEL. "No volia ser la típica que viu amb els pares fins als trenta."

Avui entrevistarem a la Isabel,una encantadora professora de Can Marfà. És molt treballadora,té diverses classes i treballa amb tres llengües diferents:
català,castellà i anglès. Sembla que mai té un mal dia, sempre té un somriure a la cara. És una noia amb molta personalitat, segura d’ella mateixa i sense complexes. Ara us explicarà una mica de la seva vida:


-Bon dia Isabel.
-Bon dia nois.
-Et farem unes preguntes.
-Molt bé, quan vulgueu.

- Hi ha algun fet de la teva infància que t’hagi influenciat per ser professora?
-Els meus pares eren professors els dos,d’alguna manera em va influenciar,vaig veure que no és una mala vida.

-Tens fills?
-No,no en tinc, però si vinguessin serien benvinguts.

-Quin record de la teva infància tens mes present avui dia?
-Recordo jugar al carrer amb els amics, córrer , pujar pels arbres, tirar-me pel terra...
Era molt salvatge sempre em trencava la roba,no era gaire femenina quan era petita!
També em ve a la ment els estius al poble del meu avi, “Tobed”, un poble molt petit d’ Aragó. Allà tot era tranquil·litat, jugar, llegir..

-Tens germans o ets filla única?
-Tinc una germana i un germà, jo sóc la petita.´

-Quines van ser les primeres feines que vas tenir amb 20 anys?

-El primer treball que vaig tenir va ser de professora particular ,em recomanaven els meus professors. Com no volia ser la típica que viu amb els pares fins als trenta, vaig agafar una altra feina,feia informes de lectura per una editorial i els caps de setmana em van agafar de cambrera a Teià. La veritat, aquesta feina no em va durar gaire, hi vaig estar un mes,em van fer fora i em van donar un molt malt tracte.
Vaig aprendre a valorar als cambres ,abans d’això jo creia que treballar de cambrer
era fàcil, però has de tenir coordinació,rapidesa... Jo era lenta ,em distreia parlant amb els clients,i ells volien rapidesa. No sé com la gent no estudia una carrera per ser cambrer!!!

-Quina llengua vas escollir estudiar a la universitat?

- Vaig començar estudiant filologia hispànica (“llengua castellana”).Pel meu compte vaig treure’m un títol d’anglès . Per ser professora de català,vaig haver d’aprovar un examen molt
difícil. Després vaig fer un màster de”construcció i representació d’identitats culturals”.
Penso seguir estudiant més endavant.

-Quan els professors no estan d’acord, quin sistema utilitzeu a l’hora de avaluar els alumnes que no els i arriba la nota per aprovar?
- Quan no estem d’acord,parlem entre nosaltres ,fins arribar a un acord .Tenim en compte la evolució de l’alumne, l’assistència i la situació personal fora de l’escola.

-Canviaries alguna cosa del sistema educatiu de Can Marfà?

- Sí, m’agradaria fer més activitats,xerrades amb autors,tallers de teatre,literatura. Ens perdem moltes coses,fem el dia a dia i no pensem en aquest tipus de coses.
Una ex alumna que vaig tenir em va proposar a la directora com a professora per obrir classes per fer tallers, ella es volia apuntar,li semblava molt interessant anar a aquests classes. Però el s horaris de l’escola no m’ho permeten.

- A la teva vida privada parles de la feina?

- La veritat és que al principi sí, en parlava molt,però poc a poc he anat aprenent a separar la vida laboral de la privada. Si no al final la teva vida personal es veu reduïda.
No vull ser nomes professora ,vull ser jo!!!


Entrevista feta per Juan Luis Guerrero Tolosa i Gemma Mateo Serras.

PILAR MATEO: "Volia experimentar, com una bona científica."

‘’Volia experimentar com una bona científica. Volia experimentar coses noves, és per això que potser vaig escollir fer classes, la monotonia del laboratori em va avorrir’’


Pilar Mateo, professora de química del Centre d’Educació d’Adults Can Marfà, en aquest cas, també tutora de l’anomenat curs GES-2, ha respost a les preguntes fetes per tres dels seus alumnes. La professora es trobava al despatx, quan els alumnes van anar a fer l’entrevista. Pilar no va tenir cap problema per atendre uns minuts d’entrevista; com sempre, ha mostrat molt interès en els seus alumnes.


1- Per què vas escollir ser professora, hi ha algun motiu en especial?

- Quan estava a 5è de carrera de química, em va sortir la possibilitat de fer unes classes d’Anglès a una escola de Barcelona, em va agradar molt i vaig decidir fer el CAP (Certificat d’Aptitud Pedagògica), però tenia més opcions, com treballar a un laboratori, que ho vaig fer, però em va avorrir molt, perquè tot era molt monòton, o donar classes (però no ho tenia clar).
Volia experimentar coses noves, com una bona científica.

2- Quina és la mitjana d’edatdels alumnes amb qui has tractat? I els més grans?
- Entre 20 i 40 anys (mitjana). I els més grans van ser 60 anys, això un alumne que vaig tenir en una escola d’adults de Barcelona. Crec que més de 50 trobo que és poc habitual.

3- Creus que és fàcil el control dels alumnes?
- Al principi, quan vaig començar les classes no, em vaig posar molt nerviosa, però a mesura que m’anava adaptant, agafava més experiència, em relaxava una mica més, i portava millor la classe. Així controlava millor la situació, inclús a mi mateixa.

4- T’agrada l’estudi amb les noves tecnologies? Creus que és un pas endavant, per una millora de l’alumne?
- Jo crec que anem molt ràpid amb la tecnologia. Trobo que el professor més que ensenyar, resol dubtes, com les pissarres digitals. A mi personalment m’aporta més, i permet tenir més eines per arribar a l’alumne. És una eina més , permet tenir més temps per atendre a un alumne.

5- A què et dedicaves abans de ser professora?
- A un laboratori de control d’aliments. Al principi em va
agradar, però la monotonia del laboratori em va avorrir, era molt limitat.

6- Qui ha estat l’alumne que més ha influït a la teva professió?
- No, perquè no és com l’institut, és diferent. Tenim molt poc
temps per estar amb els alumnes. Però si em va influir grups de classes de
l’escola de Barcelona, que em van aportar coses molt positives.

7- Com va ser la teva primera classe com a professora? A quina escola o institut?
- En una escola d’adults d’Anglès en el graduat escolar. Estava molt nerviosa perquè alguns eren més grans que jo. Però porto 12 anys ara donant classes i crec que he après moltes coses i com portar-ho.

Entrevista feta per: Adan Blanco, Andrés de Jorge i Mònica Vizeu.

ANNABEL: "Jo intento adequar sempre el que faig. Per tant, jo canvio les classes cada any."

L'Annabel. Directora i professora a l'escola d'adults "Can Marfà". És una dona intel·ligent, segura de si mateixa. Va tenir una adolescència una mica díficil. Era bona estudiant. Quan comença algun projecte el porta fins al final. Transmet confiança, i les seves classes són divertides.


- Quina imatge creu que dóna a la feina?
-La imatge que pots donar per mi ha de ser professional. La meva feina té dues vessants: La primera, la de directora i la segona, la de professora d'aquest centre. Així que per a mi és molt important donar aquesta imatge. Jo considero que els alumnes que tinc al davant sempre (per mi) fan un esforç increïble. I Haig de donar el màxim perquè ells amb aquesta segona oportunitat, tinguin totes les possibilitats (per cadascú) buscar i treure un gran profit
del que estan fent.
- A dia d'avui si s'hagués de treure una carrera, es trauria la mateixa?
-Quan vaig començar a estudiar tenia dubtes entre dues carreres diferents. Vaig fer dos anys de medicina, així que la meva història estaria entre metge o professora. Estaria igual, m'agrada la medicina i em segueix agradant i també m'agrada això i ho faria. He donat el màxim i això m'ha aportat moltes satisfaccions.
- De petita era bona estudiant?
- Sí. Em donaven beques per les meves notes
- A quina universitat va estudiar? Li va costar molt?
- A la universitat de Barcelona, mai he tingut massa problemes per estudiar.
- Què canviaria en la pràctica educativa actual? - Amb la que jo faig, jo intento adequar-la sempre. Per tant jo canvio cada any. El mes important es adaptar els teus coneixements, primer a nivell didàctic perquè la gent ho pugi entendre, i a nivell actual s'utilitzen moltes tècniques noves, són importantíssimes, perquè la gent ha de saber utilitzar-les. Per això, com a escola d'adults, la nostra és de les millors a nivell de educatiu.
- Creu que s'han passat molt amb l'augment de preus dels transports públics?
- Sí, s'estan passant amb això i amb moltes més coses. La història econòmica s'ha portat fatal i el que passa és que ara mateix hem de canviar el xip, perquè no podem seguir com estàvem. Això està claríssim.
- Seria bona la independència per Catalunya? Per què?
-A veure, jo sóc Federalista, jo sóc filla d'emigrants d'Andalusia i per això jo no puc renegar d'Espanya. I defenso un estat federal, on cadascú tingui la seva independència econòmica. Independència actualment, no la veig, la venen molt però d'una manera insolidària, que a mi això tampoc, perquè no ho soc. El què és a nivell econòmic, tal i com està ara, em sembla nefast, però
independentista, jo no ho sóc.
- On fa les compres habitualment, en grans o petits comerços?
- Doncs per nassos en grans comerços, perquè, amb les hores que tinc no puc anar al mercat cada dia. De fet en el Del Rio els divendres a la nit m'emporto un carretó amb rodes perquè visc a Arenys i m'emporto la compra. El meu marit té uns horaris semblants i alguns matins anem a Caprabo o al Alcampo si s'han de comprar més coses, perquè surt més bé de preu.
Ara, agradar-me, si tingués temps suficient, doncs als mercats i petits comerços m'agrada més.
- Quin viatge li agradaria fer abans de morir?
- A mi m'agrada molt viatjar, m'encanta. Així que no et puc dir cap en concret, perquè m'agradaria fer-ne molts.

Entrevista feta per: Juan Pascual, Eva Miguel, Virginia Mateo.

Entrevista al Ramon, professor d'Història i Català a Can Marfà.

“Vaig estudiar la carrera geografia i història per rebel·lia”

Foto: Èric i Ramon.
[Amb aquesta comencem a penjar tota la sèrie d'entrevistes que han realitzat els alumnes de GES 2 als seus professors. Esperem que us agradin!!!]



Professor de Can Marfà amb la carrera de geografia i història i unes oposicions a secundària. La seva infància va ser una mica dura i la seva experiència a la mili no li va agradar gens. Li agrada llegir i és un tipus de persona molt agradable i bon professor. La seva manera de fer classes es molt efectiva, i li agrada molt, però molt, parlar de política, història, etc... Però el que més li agrada és tenir festa!

-Què és el que més t’agrada de la teva professió?

-El que més m’agrada de la meva professió és el contacte humà, ho tinc claríssim.
-Per què vas decidir ser mestre?
-No tinc res contra la
paraula mestre és una paraula que m’agrada molt, però si hem de parlar tècnicament no sóc un mestre sóc professor. Mestre és la gent que ha fet magisteri i fa primària, però tècnicament jo soc professor de secundària, vaig fer una carrera de geografia i història i unes oposicions a secundària. Que em diguin si sóc mestre no en molesta però tècnicament s’ha de dir que sóc
professor.
-Què és el que més et molesta de ser professor?
-És una molesta moltes vegades l’administració i també alguns pares pesats i algun company/a.
-Si no fossis professor, quina professió triaries?
-No tinc ni idea, perquè des de petit jo deia que volia, ser mestre, volia donar classes. El que passa es que el meu germà gran va fer magisteri, el meu germà mitjà va fer magisteri i quan jo feia COU i havia de escollir el meu germà em volia obligar a fer magisteri com ell i
per rebel·lia li vaig dir que jo no faria magisteri, que jo faria geografia i història.
-Quins records tens de la teva infància?
- Vaig tenir una infància pobre al Pirineu en una casa on no hi havia res per escalfar-se, només a la cuina sense quart de bany i en un poble on vivien 15 o 16 persones, és a dir, poquíssima gent.
-Eres molt “gamberro” de petit?
-No, era molt “tonto” i molt innocent, no he sigut mai gamberro. -Lligaves molt a les discoteques de Lleida?
-Era bastant sapastre, sempre he sigut molt tímid molt vergonyós a més a més, jo havia tingut un complex fastigós, als 13 anys ja feia 1.8m. Era molt alt i molt prim, molt esquelètic, amb un cap com un cigronet amb un nas horrible i sempre portava l’ull tapat amb unes ulleres de cull d'ampolla perquè tenia un ull “vago” i era perquè treballés l’ull.
-Com va ser la teva experiència a la Mili i on la fas fer?
-Va ser molt dolenta, la vaig viure com un trauma vaig viure amargat, vaig estar un any amargat i pensava: "Per què havia d’estar amargat quan estava fantàsticament bé?" La vaig fer a Lleida mateix, al govern militar, portant l’oficina de garatges del govern militar sense cap comandament al meu damunt. Jo era un soldat i manava sobre qui hi havia de baix meu, arribava a les 8 i marxava a las 3. Però vaig viure amargat, amb una cara d’amargura que anava sempre increïble.
-Quin és el teu hobby?
-El meu hobby es llegir.
-És la millor entrevista que té han fet?
-Sens dubte!


Entrevista feta per Toni, Èric i Cristian.

Nota de la professora i administradora del bloc: Perdoneu, nois, però no he sabut adaptar millor el vostre text al bloc, i ha perdut tot el format fantàstic que li havíeu donat. L'entrevista, de totes maneres, i la foto, continuen tenint molt bon aspecte.