ANNABEL: "Una de les coses que més m'agrada de mi és que quan agafo una cosa, vaig fins al final. Em considero molt positiva, sempre veig el cantó bo"

L' Annabel és directora de l'escola d'adults de Can Marfà (Mataró); a més també és professora de matemàtiques. És una persona molt valenta i lluitadora. Va tenir un nen molt joveneta i va lluitar per combinar-se en treure's la carrera i estar amb el seu fill.
La entrevista que vam tenir amb ella ens va agradar molt perquè ens va sorprendre, va ser una entrevista molt fluida, ens va agradar molt com a persona, professora i mare.

-Com vas saber que era justament això el que volies fer? Entre quines vas dubtar, si ho vas fer?---Sí, vaig dubtar entre medicina i aquesta carrera; de fet, vaig fer dos anys de medicina; m’agradava molt però era molt complicat, perquè era una carrera molt llarga i implica molta dedicació, amb guàrdies de dia i de nit i, com que vaig tenir un nen als disset anys i vaig abandonar medicina i em vaig decidir per aquesta carrera que, lògicament m’agrada molt.

-A casa teva et van recolzar en aquesta decisió ?
-Sí, sempre, els meus pares també! De fet van ajudar molt i em van fer molt costat.

- Els teus pares també eren d’estudiar?
- No, els meus pares no. El meu pare treballava a la fàbrica d’acer, i la meva mare no havia estudiat però sempre havia tingut moltes motivacions per a tot, ella era molt feminista i nosaltres que érem dues germanes, ja des de petites sabíem que havíem d’estudiar i ser autosuficients.

-Aquesta feina t’ha fet canviar molt de domicili?
-Jo he canviat de domicili no per la feina sinó per la vida, la feina no et fa canviar de domicili però et fa voltar molt, perquè pots arribar a estar en molts centres.

- Fins arribar a tenir aquesta estabilitat, no?
- Sí, clar, pots estar en llocs un any, dos anys, mai se sap, a més a més aquesta feina quan et fiques de ple, et dóna moltes satisfaccions. Des d’un principi la part bona d’aquesta professió és que et fa voltar i canviar, així doncs trobes altra gent que et pot donar idees, també et dóna això, molt ‘’feeling’’ amb la gent, però tenint present que marxen, has de tenir una ment molt flexible i oberta, el millor de la vida jo crec que és saber ser molt esponja i absorbir tot et cau i el que et passa.

Apart de ser tan professional a classe també, a vegades et pots deixar guiar una mica pels sentiments, no, quan la gent se’n va?
- Ja ho veieu, jo sóc una persona que us conec a tots, i sé com és cadascú, però has de fer un canvi de xip, has de saber que a la vida no tot és permanent, i que d’alguna manera una cosa important a la meva feina, és que la gent vol que l’ajudin i t’ajuden a tu, perquè també aporteu! Recordes sempre a persones que et van ajudar i van ser importants; això ho tinc, perquè quan la
gent torna…Potser feia quinze anys que no els veia i tots deien: ‘’ l’Annabel era un referent ’’ i amb això ja en tens prou; però sí, és una de les coses més psicodèliques, de l’ acomiadament, saber que aquella persona amb qui tens un ‘’feeling ’’ se n’anirà.

- Què penses de les retallades a l’educació?
- Penso que estan molt malament perquè un país no pot anar a més si retalles el més important,. Per tant sense sanitat no tires i la formació és bàsica per aquest país, que retallin sous polítics i altres coses menys prioritàries i que no serveixen per res.

- Com creus que podríem fer per millorar l’educació, per millorar el nivell acadèmic?
- Si hi ha retallades hi ha moltes coses que no es poden fer ara, però per millorar sempre hi ha dues claus fonamentals: Una és la persona mateixa: a la vida has de treballar i ho has de fer el millor possible, i ara això s’ha deixat de banda, els estudiants passaven, s’ha de fonamentar l'esforç de l'estudiant; a més a més la vocació i la motivació del professor, que ha d’estar motivat i ha de fer l’esforç.També tenint més recursos materials com aquestes pissarres,que la Generalitat només hi va posar una i nosaltres com a centre les demés, perquè teníem molt clar que l’alumnat hauria de tenir una segona oportunitat i amb el que suposa l’esforç ha de tenir la millor qualitat possible.

- On i com t’agradaria viure en un futur, quan ja no treballis?
- M’agradaria molt viatjar; quan no treballi, que no sé quan serà, perquè a aquestes alçades que s’ha de treballar fins als setanta anys, ja no sé si estaré per fer res, però si pogués m’agradaria molt viatjar i conèixer món.

-T’agrada viatjar d’hotel o a la aventura?
- De tot, depèn d’on viatgis, és clar, però també m’agrada anar d’hotel i disfrutar, m’agrada molt conèixer i patejar-me totes les ciutats i montar-m’ho tot sola, de fet ho faig així quan puc.

- Què valores més del teus companys de professió?
-Valoro l'entrega a la professió, les ganes de treballar i sobretot l’empatia amb els alumnes; sense empatia no funciona l’assumpte.

Entrevista realitzada per Míriam, Chánez i Selema.

ISABEL: “ Estem desvirtuant el que és l’aprenentatge per a la formació de l’individu.”

Aquesta tarda hem entrevistat a la Isabel Verdú, professora de llengües de l'escola de Can Marfà. Hem vist una professora amb les idees molt clares, amb gran il·lusió per aprendre i poder passar els seus coneixements als seus alumnes. És una dona molt alegre , oberta a la gent, receptiva , molt observadora i atenta. Li agrada gaudir de la gent i experimentar coses noves.


　
　
-Per què vas escollir ser professora?

-Amb setze anys, fent classe de literatura em vaig adonar , que m'ho passava tan bé fent poemes , llegint, escrivint, que vaig decidir que de gran volia estar al lloc on era el professor.

-Et vas posar nerviosa la primera vegada que vas donar classe?
-No, em va anar molt bé. Va ser amb alumnes de batxillerat, m´ho van posar molt fàcil.

-Com et definiries com a mestre?
-Comprensiva, perquè intento arribar als alumnes; dinàmica i inquieta: m’agrada provar coses noves i variar.

-Alguna vegada has tingut un alumne que vas creure que era impossible ensenyar-li, per la seva actitud?
-Sí, són persones que no estan disposades a escoltar. No es que no puguis ensenyar-los però en aquell moment no estan receptius. No hi ha un procés, per un professor és dur. Si tens il·lusió d’ensenyar i que aprenguin es fa difícil per un mateix. No estan en el moment adequat. Parlem els professors, parlem amb els alumnes ,intentem ajudar-lo al màxim. Si l'alumne es deixa influenciar per nosaltres i canvia haurem aconseguit encaminar a una persona pel bon camí. Si no, potser aquesta persona acabi fora del sistema… però és una pena.

-Quins creus que són els principals problemes del sistema educatiu?-
-El principal problema que jo trobo es que s’ha decidit que els estudis han de ser una preparació per la feina; fa molts anys era el revés, era tan abstracte tot que no es podia aplicar res al món real, i ara hem començat a anar al extrem contrari. Llavors la gent va a classe i a vegades sembla que si no és pràctic 100%, ja no es té cap interès d’estudiar-lo. Estem desvirtuant el que és l’aprenentatge per la formació de l’individu.

-Com t’enfrontes als problemes de disciplina?
-No tots són iguals, però es poden semblar. El primer de tot veuria què està passant, quina persona és la que està endavant i en quin context. I mai actuar en calent, a vegades cal esperar al dia següent per parlar amb l'alumne. I si potser en un moment veus una situació de descontrol, doncs aturar-la i no permetre que es faci una bola de neu.

-Com descriuries als teus alumnes de Ges-2?
-Són un tipus d’alumne que m’agrada molt, perquè són alumnes molt participatius, vitalistes, inquiets. Del meu estil; per això ens entenem tant. M’agraden els alumnes amb els que es pugui interactuar, que siguin dinàmics i exigents. Millor tenir alumnes actius , que alumnes adormits en la cadira. Segons com ho miris, no n’hi ha res bo ni res negatiu, realment… vosaltres sou participatius, actius però també sou una mica inconstants, una mica irregulars: són les dues parts d’una mateixa moneda.

- Tens alguna experiència de viure a l’estranger com a professora?
-Vaig viure un curs escolar a França, on tenia una beca. Vaig estar a Massy; és un poble al costat de París. Havia de practicar amb els alumnes expressió oral castellana; ells la tenen de segona llengua, fan molta gramàtica i després costa practicar-lo; llavors jo havia d’anar a grups petits per fer-los practicar. M’ho vaig passar molt bé. Una feina en la que et demanen que facis parlar a la gent, està feta per a mi. També vaig conèixer molts professors. Va ser molt bona experiència; són experiències que et fan ser més flexible, veus coses diferents, gent diferent.

-Què t’agrada fer al teu temps lliure?
-Llegir, escriure, passejar, fer esport i veure als amics. Quant porto molta estona llegint una cosa o treballant m’agrada fer el contrari per descansar: anar a córrer, fer un karaoke, una mica els dos extrems.

-Com et veus d’aquí 10 anys? Vols continuar donant classe?
-D’ aquí 10 anys m'agradaria donar classes a temps parcial a mitja jornada. A mi m’agrada molt fer classe però també m’agrada fer d’altres coses, vull trobar temps per a tot.

Entrevista feta per Yassin, Tània i Joan Manel

Annabel, professora i directora del centre

L´Annabel Marín és la directora de la escola Can Marfà, encara que també imparteix classes de matemàtiques a GES1, GES2 i Graus. Se la considera una persona molt implicada en el seu
treball i una gran professora.

- Per què et vas dedicar a l’ensenyament?

-A mi sempre m’havia agradat la medicina i la docència. Vaig començar a estudiar medicina, però ho vaig haver de deixar als dos anys i vaig estudiar el que m’agradava també, que és la docència.

- Si poguessis escollir on t’agradaria treballar, on ho faries, en una escola, institut o universitat?

-A mi m’agrada on estic ara, perquè m’agrada estar fent la feina per la gent que l’estic fent.

- Creus que el nivell educatiu a Espanya està equiparat al nivell Europeu?

-Específicament hi ha coses que estan una mica per sota, però depèn molt de la competència dels professors i dels alumnes.

- Si haguessis de catalogar alguna cosa de la teva etapa universitària, què t’agradaria més?

- La meva etapa universitària va estar molt bé tota, m’ho vaig passar bé, m’agradaven molt les classes i la gent.

- Quina seria la teva forma de vida ideal?

- Vida ideal no m’he plantejat mai, però una de les coses que hi ha millor per gaudir de la vida és mai posar-te uns objectius que no arribes a aconseguir-los mai, per tant, jo visc molt el present; em dedico a ser molt professional i molt bona persona.

- Si haguessis de culpar a algú de la crisis, a qui ho faries?

- Dons l’economia i la política estan molt lligades, la culpa del que està passant és d’una esfera econòmica mundial, però no ho sabem clar de qui és la culpa.

- Què penses d’ampliar el batxillerat, de fer dos anys i no tres?

- No puc tenir una opinió definida sense saber exactament els canvis.


Entrevista realitzada per José Luís, Narcís i Sergio.

21 de gener de 2012.

ISABEL. "No volia ser la típica que viu amb els pares fins als trenta."

Avui entrevistarem a la Isabel,una encantadora professora de Can Marfà. És molt treballadora,té diverses classes i treballa amb tres llengües diferents:
català,castellà i anglès. Sembla que mai té un mal dia, sempre té un somriure a la cara. És una noia amb molta personalitat, segura d’ella mateixa i sense complexes. Ara us explicarà una mica de la seva vida:


-Bon dia Isabel.
-Bon dia nois.
-Et farem unes preguntes.
-Molt bé, quan vulgueu.

- Hi ha algun fet de la teva infància que t’hagi influenciat per ser professora?
-Els meus pares eren professors els dos,d’alguna manera em va influenciar,vaig veure que no és una mala vida.

-Tens fills?
-No,no en tinc, però si vinguessin serien benvinguts.

-Quin record de la teva infància tens mes present avui dia?
-Recordo jugar al carrer amb els amics, córrer , pujar pels arbres, tirar-me pel terra...
Era molt salvatge sempre em trencava la roba,no era gaire femenina quan era petita!
També em ve a la ment els estius al poble del meu avi, “Tobed”, un poble molt petit d’ Aragó. Allà tot era tranquil·litat, jugar, llegir..

-Tens germans o ets filla única?
-Tinc una germana i un germà, jo sóc la petita.´

-Quines van ser les primeres feines que vas tenir amb 20 anys?

-El primer treball que vaig tenir va ser de professora particular ,em recomanaven els meus professors. Com no volia ser la típica que viu amb els pares fins als trenta, vaig agafar una altra feina,feia informes de lectura per una editorial i els caps de setmana em van agafar de cambrera a Teià. La veritat, aquesta feina no em va durar gaire, hi vaig estar un mes,em van fer fora i em van donar un molt malt tracte.
Vaig aprendre a valorar als cambres ,abans d’això jo creia que treballar de cambrer
era fàcil, però has de tenir coordinació,rapidesa... Jo era lenta ,em distreia parlant amb els clients,i ells volien rapidesa. No sé com la gent no estudia una carrera per ser cambrer!!!

-Quina llengua vas escollir estudiar a la universitat?

- Vaig començar estudiant filologia hispànica (“llengua castellana”).Pel meu compte vaig treure’m un títol d’anglès . Per ser professora de català,vaig haver d’aprovar un examen molt
difícil. Després vaig fer un màster de”construcció i representació d’identitats culturals”.
Penso seguir estudiant més endavant.

-Quan els professors no estan d’acord, quin sistema utilitzeu a l’hora de avaluar els alumnes que no els i arriba la nota per aprovar?
- Quan no estem d’acord,parlem entre nosaltres ,fins arribar a un acord .Tenim en compte la evolució de l’alumne, l’assistència i la situació personal fora de l’escola.

-Canviaries alguna cosa del sistema educatiu de Can Marfà?

- Sí, m’agradaria fer més activitats,xerrades amb autors,tallers de teatre,literatura. Ens perdem moltes coses,fem el dia a dia i no pensem en aquest tipus de coses.
Una ex alumna que vaig tenir em va proposar a la directora com a professora per obrir classes per fer tallers, ella es volia apuntar,li semblava molt interessant anar a aquests classes. Però el s horaris de l’escola no m’ho permeten.

- A la teva vida privada parles de la feina?

- La veritat és que al principi sí, en parlava molt,però poc a poc he anat aprenent a separar la vida laboral de la privada. Si no al final la teva vida personal es veu reduïda.
No vull ser nomes professora ,vull ser jo!!!


Entrevista feta per Juan Luis Guerrero Tolosa i Gemma Mateo Serras.

PILAR MATEO: "Volia experimentar, com una bona científica."

‘’Volia experimentar com una bona científica. Volia experimentar coses noves, és per això que potser vaig escollir fer classes, la monotonia del laboratori em va avorrir’’


Pilar Mateo, professora de química del Centre d’Educació d’Adults Can Marfà, en aquest cas, també tutora de l’anomenat curs GES-2, ha respost a les preguntes fetes per tres dels seus alumnes. La professora es trobava al despatx, quan els alumnes van anar a fer l’entrevista. Pilar no va tenir cap problema per atendre uns minuts d’entrevista; com sempre, ha mostrat molt interès en els seus alumnes.


1- Per què vas escollir ser professora, hi ha algun motiu en especial?

- Quan estava a 5è de carrera de química, em va sortir la possibilitat de fer unes classes d’Anglès a una escola de Barcelona, em va agradar molt i vaig decidir fer el CAP (Certificat d’Aptitud Pedagògica), però tenia més opcions, com treballar a un laboratori, que ho vaig fer, però em va avorrir molt, perquè tot era molt monòton, o donar classes (però no ho tenia clar).
Volia experimentar coses noves, com una bona científica.

2- Quina és la mitjana d’edatdels alumnes amb qui has tractat? I els més grans?
- Entre 20 i 40 anys (mitjana). I els més grans van ser 60 anys, això un alumne que vaig tenir en una escola d’adults de Barcelona. Crec que més de 50 trobo que és poc habitual.

3- Creus que és fàcil el control dels alumnes?
- Al principi, quan vaig començar les classes no, em vaig posar molt nerviosa, però a mesura que m’anava adaptant, agafava més experiència, em relaxava una mica més, i portava millor la classe. Així controlava millor la situació, inclús a mi mateixa.

4- T’agrada l’estudi amb les noves tecnologies? Creus que és un pas endavant, per una millora de l’alumne?
- Jo crec que anem molt ràpid amb la tecnologia. Trobo que el professor més que ensenyar, resol dubtes, com les pissarres digitals. A mi personalment m’aporta més, i permet tenir més eines per arribar a l’alumne. És una eina més , permet tenir més temps per atendre a un alumne.

5- A què et dedicaves abans de ser professora?
- A un laboratori de control d’aliments. Al principi em va
agradar, però la monotonia del laboratori em va avorrir, era molt limitat.

6- Qui ha estat l’alumne que més ha influït a la teva professió?
- No, perquè no és com l’institut, és diferent. Tenim molt poc
temps per estar amb els alumnes. Però si em va influir grups de classes de
l’escola de Barcelona, que em van aportar coses molt positives.

7- Com va ser la teva primera classe com a professora? A quina escola o institut?
- En una escola d’adults d’Anglès en el graduat escolar. Estava molt nerviosa perquè alguns eren més grans que jo. Però porto 12 anys ara donant classes i crec que he après moltes coses i com portar-ho.

Entrevista feta per: Adan Blanco, Andrés de Jorge i Mònica Vizeu.

ANNABEL: "Jo intento adequar sempre el que faig. Per tant, jo canvio les classes cada any."

L'Annabel. Directora i professora a l'escola d'adults "Can Marfà". És una dona intel·ligent, segura de si mateixa. Va tenir una adolescència una mica díficil. Era bona estudiant. Quan comença algun projecte el porta fins al final. Transmet confiança, i les seves classes són divertides.


- Quina imatge creu que dóna a la feina?
-La imatge que pots donar per mi ha de ser professional. La meva feina té dues vessants: La primera, la de directora i la segona, la de professora d'aquest centre. Així que per a mi és molt important donar aquesta imatge. Jo considero que els alumnes que tinc al davant sempre (per mi) fan un esforç increïble. I Haig de donar el màxim perquè ells amb aquesta segona oportunitat, tinguin totes les possibilitats (per cadascú) buscar i treure un gran profit
del que estan fent.
- A dia d'avui si s'hagués de treure una carrera, es trauria la mateixa?
-Quan vaig començar a estudiar tenia dubtes entre dues carreres diferents. Vaig fer dos anys de medicina, així que la meva història estaria entre metge o professora. Estaria igual, m'agrada la medicina i em segueix agradant i també m'agrada això i ho faria. He donat el màxim i això m'ha aportat moltes satisfaccions.
- De petita era bona estudiant?
- Sí. Em donaven beques per les meves notes
- A quina universitat va estudiar? Li va costar molt?
- A la universitat de Barcelona, mai he tingut massa problemes per estudiar.
- Què canviaria en la pràctica educativa actual? - Amb la que jo faig, jo intento adequar-la sempre. Per tant jo canvio cada any. El mes important es adaptar els teus coneixements, primer a nivell didàctic perquè la gent ho pugi entendre, i a nivell actual s'utilitzen moltes tècniques noves, són importantíssimes, perquè la gent ha de saber utilitzar-les. Per això, com a escola d'adults, la nostra és de les millors a nivell de educatiu.
- Creu que s'han passat molt amb l'augment de preus dels transports públics?
- Sí, s'estan passant amb això i amb moltes més coses. La història econòmica s'ha portat fatal i el que passa és que ara mateix hem de canviar el xip, perquè no podem seguir com estàvem. Això està claríssim.
- Seria bona la independència per Catalunya? Per què?
-A veure, jo sóc Federalista, jo sóc filla d'emigrants d'Andalusia i per això jo no puc renegar d'Espanya. I defenso un estat federal, on cadascú tingui la seva independència econòmica. Independència actualment, no la veig, la venen molt però d'una manera insolidària, que a mi això tampoc, perquè no ho soc. El què és a nivell econòmic, tal i com està ara, em sembla nefast, però
independentista, jo no ho sóc.
- On fa les compres habitualment, en grans o petits comerços?
- Doncs per nassos en grans comerços, perquè, amb les hores que tinc no puc anar al mercat cada dia. De fet en el Del Rio els divendres a la nit m'emporto un carretó amb rodes perquè visc a Arenys i m'emporto la compra. El meu marit té uns horaris semblants i alguns matins anem a Caprabo o al Alcampo si s'han de comprar més coses, perquè surt més bé de preu.
Ara, agradar-me, si tingués temps suficient, doncs als mercats i petits comerços m'agrada més.
- Quin viatge li agradaria fer abans de morir?
- A mi m'agrada molt viatjar, m'encanta. Així que no et puc dir cap en concret, perquè m'agradaria fer-ne molts.

Entrevista feta per: Juan Pascual, Eva Miguel, Virginia Mateo.

Entrevista al Ramon, professor d'Història i Català a Can Marfà.

“Vaig estudiar la carrera geografia i història per rebel·lia”

Foto: Èric i Ramon.
[Amb aquesta comencem a penjar tota la sèrie d'entrevistes que han realitzat els alumnes de GES 2 als seus professors. Esperem que us agradin!!!]



Professor de Can Marfà amb la carrera de geografia i història i unes oposicions a secundària. La seva infància va ser una mica dura i la seva experiència a la mili no li va agradar gens. Li agrada llegir i és un tipus de persona molt agradable i bon professor. La seva manera de fer classes es molt efectiva, i li agrada molt, però molt, parlar de política, història, etc... Però el que més li agrada és tenir festa!

-Què és el que més t’agrada de la teva professió?

-El que més m’agrada de la meva professió és el contacte humà, ho tinc claríssim.
-Per què vas decidir ser mestre?
-No tinc res contra la
paraula mestre és una paraula que m’agrada molt, però si hem de parlar tècnicament no sóc un mestre sóc professor. Mestre és la gent que ha fet magisteri i fa primària, però tècnicament jo soc professor de secundària, vaig fer una carrera de geografia i història i unes oposicions a secundària. Que em diguin si sóc mestre no en molesta però tècnicament s’ha de dir que sóc
professor.
-Què és el que més et molesta de ser professor?
-És una molesta moltes vegades l’administració i també alguns pares pesats i algun company/a.
-Si no fossis professor, quina professió triaries?
-No tinc ni idea, perquè des de petit jo deia que volia, ser mestre, volia donar classes. El que passa es que el meu germà gran va fer magisteri, el meu germà mitjà va fer magisteri i quan jo feia COU i havia de escollir el meu germà em volia obligar a fer magisteri com ell i
per rebel·lia li vaig dir que jo no faria magisteri, que jo faria geografia i història.
-Quins records tens de la teva infància?
- Vaig tenir una infància pobre al Pirineu en una casa on no hi havia res per escalfar-se, només a la cuina sense quart de bany i en un poble on vivien 15 o 16 persones, és a dir, poquíssima gent.
-Eres molt “gamberro” de petit?
-No, era molt “tonto” i molt innocent, no he sigut mai gamberro. -Lligaves molt a les discoteques de Lleida?
-Era bastant sapastre, sempre he sigut molt tímid molt vergonyós a més a més, jo havia tingut un complex fastigós, als 13 anys ja feia 1.8m. Era molt alt i molt prim, molt esquelètic, amb un cap com un cigronet amb un nas horrible i sempre portava l’ull tapat amb unes ulleres de cull d'ampolla perquè tenia un ull “vago” i era perquè treballés l’ull.
-Com va ser la teva experiència a la Mili i on la fas fer?
-Va ser molt dolenta, la vaig viure com un trauma vaig viure amargat, vaig estar un any amargat i pensava: "Per què havia d’estar amargat quan estava fantàsticament bé?" La vaig fer a Lleida mateix, al govern militar, portant l’oficina de garatges del govern militar sense cap comandament al meu damunt. Jo era un soldat i manava sobre qui hi havia de baix meu, arribava a les 8 i marxava a las 3. Però vaig viure amargat, amb una cara d’amargura que anava sempre increïble.
-Quin és el teu hobby?
-El meu hobby es llegir.
-És la millor entrevista que té han fet?
-Sens dubte!


Entrevista feta per Toni, Èric i Cristian.

Nota de la professora i administradora del bloc: Perdoneu, nois, però no he sabut adaptar millor el vostre text al bloc, i ha perdut tot el format fantàstic que li havíeu donat. L'entrevista, de totes maneres, i la foto, continuen tenint molt bon aspecte.