viernes, 18 de noviembre de 2011

UN VIATGE PER RECORDAR



Aquesta setmana hem parlat una mica de viatges, tant a anglès com a català.

I el fet és que ens hem adonat que no hi ha ningú a qui no li agradi viatjar! A tots ens encanta viatjar, perquè suposa desconnexió de la vida quotidiana, noves experiències, noves emocions; però la destinació, companyia i tipus de viatge serà el que defineix cada tipus d'individu.



A classe hem treballat amb la crònica sobre el COACH SURFING, o viatge amb poc pressupost, que implica quedar-se a dormir a casa d'una altra persona, amb qui s'ha contactat prèviament per Internet. Hi ha gent que valora molt aquesta possibilitat de viatjar, per l'economia i per la possibilitat de conèixer altres persones que suposa, així com de tenir una visió més propera del lloc que es visita. Tanmateix, a d'altres persones no els sembla tan atractiu, perquè són més territorials, i els agrada tenir intimitat amb la seva parella quan viatgen, o no els agrada que trepitgi casa seva qui no coneixen bé.



*La fotografia que teniu és la que s'ha posat com a portada d'un documental sobre el Coach Surfing que s'ha dut a terme durant aquest any.




*Aquí teniu alguns enllaços que us poden interessar.







I ARA VE LA VOSTRA TASCA SETMANAL: HEU DE FER UNA PETITA CRÒNICA D'UN VIATGE QUE HAGUEU FET EN EL PASSAT I QUE PER VOSALTRES SIGUI REPRESENTATIU DEL VOSTRE TIPUS DE VIATGE IDEAL.



Feu-lo primer en Word, passeu-hi el corrector, i graveu-lo a l'ordinador, per evitar sorpreses desagradables. Després feu "copia i enganxa".



Ha de tenir al menys unes 20 línies.



Ha de constar de:



-TÍTOL (ATRACTIU), I AUTOR DE L'ARTICLE


(HO POSAREM ADALT I AIXÍ ES VEURÀ MILLOR. SUBRATLLEU AIXÒ TAMBÉ.)



-TEXT, ESCRIT EN TRES PARÀGRAFS:


1. INTRODUCCIÓ- Parleu del tipus de viatge que us agrada, i digueu si us atrau el tipus coach-surfing o no.


2. COS- Aquí pròpiament feu la crònica del vostre "viatge per recordar". Ha d'incloure algunes dades de lloc, quan va ser, etcètera, i després alguna anècdota divertida o interessant personal que il·lustri per què el recordeu tant.


3. CONLUSIÓ- Heu de tancar el text traient alguna conclusió del que heu dit: viatge que us agradaria fer o repetir en el futur, o què no repetiríeu, reflexió que us feu, etc.



TENIU FINS DIJOUS 24 DE NOVEMBRE PER FER-HO!




SALUT, ESCRIPTURA... AH, and...




HAVE A NICE TRAVEL!!!



Isabel

22 comentarios:

  1. Ja em perdonareu per això dels espais en blanc. M'ha quedat així i no aconsegueixo canviar-ho!

    ResponderEliminar
  2. LA PRÀCTICA FORÇADA D'UN IDIOMA, L'ANGLÈS
    David Tejero


    M' agrada viatjar a l' aventura, es a dir, sense tenir res preparat, només el lloc de destí i no em caldría ni això. Però, per això s'han de tenir molts diners, i no es el meu cas. El tema del coach-surfing m'atrau en el sentit de que surtiría molt bé econòmicament i com bé dieu, per conèixer més intimament la cultura del lloc que visitem però, en el cas contrari, haber de deixar que algú dormi a casa meva em costaria massa, ja que em costa molt comfiar tant en algú, i tampoc crec que em sentís a gust dormint a casa d'algú que gairebé ni conec. No ho se... no m'acaba de convèncer.

    Fa un parell d'any vaig tenir l'oportunitat de treballar amb un camionet fent rutes internacionals, i vaig tenir una experiència tant desagradable com emocionant a l'hora. L'amo del camió em va enviar a Anglaterra, vaig anar amb vaixell des de Callais, al nord-est de França, fins a Dover, al Sud d'Anglaterra, des d'aqui vaig anar cap a l'est d'Anglaterra, no recordo exactament a quina ciutat. El cas es que a l'anada en el vaixell, em vaig quedar dormint al camió, perque l' única vegada que vaig anar en vaixell vaig agafar mala mar i em vaig marejar força. Exactament igual que a la tornada d'aquest viatge, que tenia gana i, en lloc de quedarme al camió descansant vaig pujar al menjador, i no vaig poder fer ni dues queixalades seguides, i ... be, això no ho diré. A mes a mes, avans de sortir de Dover, després de passar-ho fatal buscant el lloc de descàrrega i passar-me hores per trobar-ho, em vaig quedar sense bateria al mòvil perquè s'em van espatllar els carregadors per cotxe i tampoc tenía hotel ni lloc on carregar-l'ho. Total, había d'agafar el vaixell a les vuit de la nit per tornar a França, i Habia de donar.. em penso que era el CIF de l'empresa, per el bitllet de vaixell, i sense mòvils no podia parlar amb l'amo. Així que vaig anar a fer una volta pel centre de Dover a veure si trobaba una botiga oberta per comprar un carregador.
    Vaig localitzar tres botigues dedicades a productes de telefonia i demés artilugis, les quals no obrien fins a les cinc, crec recordar. Quan van obrir vaig començar a buscar, i fins que no vaig arribar a l'última botiga, no vaig trobar el meu model de carregador.

    Tot plegat em va fer patir molt però va ser un repte tan personal com professional que em va omplir molt de vida. Us en podría explicar mes però, ja n'hi haurà de temps.
    Bon voyage!!!

    ResponderEliminar
  3. Comentari al David: (Isabel)


    Molt bona crònica.

    -M’ha agradat l’argumentació que has fet sobre les coses positives i negatives del coach surfirng. És clar, estar disposat que dormi “qualsevol” a casa no és fàcil; suposo, tanmateix, que l’intercanvi de mails previ faci que ja més o menys puguis conèixer la persona.

    -Interessant crònica de viatge! Així has passat el mític estret en un vaixell! Un dia ens explicaràs més.

    -L’únic que no queda clar és la reflexió final, que en fas; quina conclusió vas treure d’aquest viatge?

    Petites errades a tenir en compte:
    -sortiria i no surtiria
    -Haver i no haber
    -Confiar i no comfiar
    -Abans i no avans

    (Això ho podries evitar fent servir el corrector.)

    Per la resta, bona feina, i enhorabona per encetar el tema!
    Qui serà el següent?

    Isabel

    ResponderEliminar
  4. Viatge de cap de setmana a Camprodon


    Ha mi m’agrada molt la muntanya i desde petita amb els pares he anat a la muntanya i un lloc que mágrada molt és RUPIT i CAMPRODON peró en aquesta ocasió parlare de Camprodon ya que es un lloc de rèlax que m´agrada molt .Es un poble molt petit aixó vol dir que no te grans monuments ni grans coses per descriure .Es un poble antic que per mig del poble pasa un riu que baixa molta aigua les parets dels edificis són de pedre i els carrers son estrets .un poble amb pocs havitants peró que es un poble on la gen va molt a desconectar de las grans ciutats i en vacances es triplica de havitants i es comverteix en un poble turistic de descans ideal.Es tipic d´embotits i de bons ví. Un poble que té molt de boscs per els amants de la natura i fer grans caminates per la muntanya . Yo cada vegada que vaig desconecto molt es respira ahire pur i tens una sensacio de llibertat que a la ciutat no tens. Un poble que us recomanu que s´ha de anar.

    VIRGINIA MATEO

    ResponderEliminar
  5. FAST TRAVEL PARIS
    Jose Luis

    Os vaig explicar el meu viatge a París.
    Va ser a l'any 2006 ja fa quatre anys.
    En aquell moment jo no coneixia el coach-surfing, ja que si hagués sapigut aquesta forma de viatjar l'hagés utilitzat.

    Pues vaig ser jo el que va organitzar el viatge en aquells moments no tenia a la Nora la meva filla i viatjava amb companyies de low cost.
    Només arribar a l'hostal ens va atendre la Madamme que ens va acompanyar a ala habitació. En aquell moment es va escoltar un cop molt fort i les seves paraules van ser: Uf, la gorda!!! va picar a una porta, i posant el seu dit als llavis fent un silenci, va ensenyar les dents que no tenia, sortim tot l'aire per la boca, molt desagradable amb tot i això la meva parella i jo ens vam fer un fart de riure.

    De la ciutat de París el que mes em va sorprendre va ser la varietat de races i cultures diferents de gent que hi ha.

    Els aparadors de les botigues que son espectaculars.

    Dels monuments tots em van agradar, però la Torre Effel no em va semblar tan gran.
    De totes maneres el viatge va ser molt curt ja que era d'un cap de setmana, en un futur m'agradaria tornar a visitar la ciutat de París però amb mes temps i mes calma.
    Aconsello a tots els que puguin anar a París que vagin en parella, ja sabeu que diuen; Es la ciutat de l'amor!!!

    ResponderEliminar
  6. El meu viatge a Berlanga (Badajoz): Chanez Gonzalez.


    El meu viatge es d’aquest estiu,ho vam fer principalment perque era el meu aniversari,aixi que imagineu-vos com ho vam passar,pero tambe perque aixi aprofitavem les vacances i no gastavem tants calers.Vam anar el poble dels meus avis on la meva germana i jo teniem moltissims bons records de petites.vaig estar un parell de setmanes,i perque ya teniem el vitget reservat si no m´haurie quedat mes temps!!
    Vaig tornar a reviure moments molt magics de la meva infancia,vaig tornar a un poble molt diferent perque estaba ple de joves pero a la vegada tot era igual,el olor de la fabrica de pa,les personas que passejan per davant de casa i et saludan com si et coneguesin de sempre,el noi que pasa per els carres am el seu cavall(que aixo aqui seria gairabe impossible)amb el parc natural que hi ha i sobretot la gent tan maca que hi ha disposada a ajudar-te a qualsevol cosa.
    Vaig disfrutar moltissim,vaig coneixer el triple de gent que coneixia,casi tots joves i no tan joves.Hi havien festes a un institut amb carpes i dj´s que duraven 4 dies,que jo pensaba i aixo no ho fan al meu poble de barcelona i ho fan aqui que es molt mes petit.
    Aquest poble es un poble que et dona tota la tranquilitat que necesitas pero disfrutant al maxim.
    A mi no em va fer falta utiliztar el coachsurfing perque l’allotjament ya el tenia,pero no descartu que mai fassi us d’aquest servei,ya que no simplement ens hem de quedar amb no pagar allotjament sino que coneixer a gente es cultura que ningu ens podra ensenyar una ciutat tambe com els de casa,i que aixi els hotels i tot el que envolta el camp d’allotjaments s’espantin una mica i baixin els preus que ja toca.

    PD: Isabel he utiliztat el word pero no se si es perque es una edicio vella que no em corregeix res.

    ResponderEliminar
  7. Ho torno a posar per totes les faltes que he fet.
    El meu viatge a Berlanga (Badajoz): Chanez Gonzalez.


    El meu viatge és d’aquest estiu,ho vam fer principalment perquè era el meu aniversari,així que imagineu-vos com ho vam passar,però també perquè així aprofitàvem les vacances i no gastàvem tants calers.Vam anar al poble dels meus avis, on la meva germana i jo teníem moltíssims bons records de petites.vaig estar un parell de setmanes,i perquè ja teniem el bitllets reservat si no m´hauria quedat més temps!!

    Vaig tornar a reviure moments molt mágics de la meva infància,vaig tornar a un poble molt diferent perque estaba ple de joves però a la vegada tot era igual,l’olor de la fàbrica de pa,les persones que passejan per davant de casa i et saluden com si et coneguesin de sempre,el noi que passa per els carres amb el seu cavall(que això aquí seria gairabé impossible)amb el parc natural que hi ha i sobretot la gent tan maca que hi ha disposada a ajudar-te a qualsevol cosa.
    Vaig disfrutar moltíssim,vaig conèixer el triple de gent que coneixia,casi tots joves i no tant joves.Hi havien festes a un institut amb carpes i dj´s que duraven 4 dies,que jo pensaba i aixó no ho fan al meu poble de barcelona i ho fan aquí que és molt més petit.

    Aquest poble és un poble que et dona tota la tranquilitat que necessitas però disfrutant al màxim.
    A mi no em va fer falta utiliztar el coachsurfing perque l’allotjament ja el tenia,però no descarto que mai faci ús d’aquest servei,ja que no simplement ens hem de quedar amb no pagar allotjament sinó que conèixer a gent és cultura que ningú ens podrà ensenyar una ciutat tant bé com els de casa,i que així els hotels i tot el que envolta al camp d’allotjaments s’espantin una mica i baixin els preus que ja toca.

    PD: Isabel he utiliztat el word pero no sé si es perque es una edició vella que no em corregeix res.

    ResponderEliminar
  8. Argentina, un viatge per no oblidar


    A mi m’agrada viatjar sense haver de fer cap ruta prevista, sense cap guia. Anar a l’aventura, però amb un mínim de previsions, com per exemple, un hotel on poder dormir i descansar, entrar-ne i sortir-ne a l’hora que vulgui... Perquè amb el coach-surfing potser no ho pots fer ja que estàs allotjat a casa d’ algú i no seria gaire ètic fer allò que et rota, ja que podries molestar. Em costaria molt fer això del coach-surfing,ja que crec que hauria de conèixer prèviament la persona que em dona allotjament.

    Ara ja fa uns mesos vaig tenir la oportunitat de fer un viatge a l’ Argentina. Un amic, així mig en broma, em va comentar de fer un viatge a l’argentina, que és el seu país d’origen, i jo nomes feia que riure quan m’ho va dir, però ell donava per fet que hi aniríem,jo no estava gaire convençut, em semblava un viatge impossible d’imaginar,sobretot pel tret econòmic. Un dia me’l vaig trobar i em va dir que ja tenia els bitllets per anar-hi. Vam agafar l’avió rumb a Buenos Aires, ens esperava un viatge de 13 hores de trajecte. Vam arribar a l’aeroport de Buenos Aires, on el seu pare ens esperava per recollir-nos, i entre abraçades ens va portar a casa seva on vam dinar, per suposat, uns bons talls de carn! Després vam començar a voltar per la ciutat que em va sorprendre molt, ja que era molt grani vella, deien que semblava Espanya fa trenta anys . Tot era vell, les cases estaven molt protegides amb barrots perquè a l’Argentina hi ha molta delinqüència:robatoris, atracaments, assassinats, etc… feia por realment. Això per a mi era impensable. Allà em vaig adonar de el bé que es viu a Catalunya ila sort que tenim de ser un país del primer món perquè a l’Argentina hi ha molta gent immersa en la pobresa, gent que no te gaires recursos per viure, i el govern tampoc ajuda gaire perquè les coses canviïn que diguem.

    El viatge em va servir per valorar més les coses i les persones, a veure-les de manera diferent, més positivament. I pensar una mica més amb els altres. Crec que tothom hauria de fer un viatge en un país on de veritat les coses no són com a casa nostra. Des d’aquí és difícil d’imaginar, encara que t’ho expliquin. Per això incito a la gent que viatgi per racons del món que siguin diferents a la nostra terra.

    Víctor Gonazález Isaac

    ResponderEliminar
  9. Miquel Garcia
    COUCH SURFIN? Sempre he tingut fe en la gent i fins el dia d’avui m’anat ve am la gen,això si sempre de cara a cara, però per mail? ( les noves tecnologies i jo???) en fi, per mi es una bona manera de viatjar varat i de conèixer les persones, els llocs am gen del país, no amb les agencies de viatges.
    MUR BLAU
    Per mi els viatges solen ser vora la mar. Eivissa el meu darre desti, sol platja,visita als poblets, museus, ruines històriques…
    Vaig arribar a la illa am la família, com cuansevol altre família de vacances, hotel, coche de lloguer, (ha¡ molt important el GPS) i apa¡ a corre la illa. No crec que em deseix gaieres cales per visitar,( de 8 del mati fins 7 de la tarda platja) passava el dia de cala en cala. La nit visita als pobles i ciutat, i tot ollo que es podia visitar o veure i entra (pacha…). L’ illa te +- 50km de N a S. Li vaig fer al coche en 8 dies 1200km. Un parell de voltes per l’illa?
    Cambiem de Eivisa a Portinats (de la capital al nor de l’illa). Comensant per a mi les vacances .Em trobo em els millors amneites del moment, perfer un curs de cuetre dies d’apnea.
    Presentació dels monitors i cursillistes, teòrica, seguretat, piscina, respiració , relacsació i al aigua¡. Tenim una boia lligada a una corda i aquesta subjecta al fons am un mort -100mt de fondària. Un a un nem preparant les nostre baixades, física i mentalment, fem las primeres baixades de contacta amb el medi -20 -30. El cos hi es, la ment on està? Fa 20 minuts que espero , això amb diu l’ordinador, qüan obro els ull i el miro, el monitor m’agafat de la ma per senyalar-me que em toca, fora ordinador no puc portar-lo, res em pot distreure, no haig de sapigue on em trobo de fondària o tems que porto sota l’aigua. Estic al pun de sortida ara mano jo, he visualitzat el que faré alla Baix,ment apunt, cos oxigenat i relatçat. Cop de ronyons i començo a bixar poc apoc, el monitor m’avança, comeso a notar la pressió haig de compensar , un altre vagada i un altre, trobo la termoclina (aigua freda) començo a baixar el ritme d’aleteig, veg que baixo mes depresa el monito gira i comença a pujar a superfície,estic sol , ja no veig els raixos de sol,que freda,com noto la pressió del aigua. Primer avis del cos amb demana oxigen , unes petites rampes, unes contraccions, que es això? Ha¡ el primer submarinista de seguretat. Arribo alla on jo crec el meu cos pot (tot el que eibaixat u aig de pujar).M’agafo a la corda i giro capa munt, crec? amb quedo mirant al meu voltan¡ Miro al meu voltan , girant sobre la corda, a munt? avall? no veig res mes que aigua, la presió em te esclafat , el cos em demana aire, tot aixó s’emva, tinc al meu voltant el MUR BLAU (impressionant).
    La lluita del cos per dir-me, necessito aire am fa reaccionar i començo apujar-la pressió negariva fa que em costi arrencar del fons, pujo a bon ritme, cada vagada em costa mes aletejar, el cos cada vegada em demana aire amb més insistència, rampes i contraccions ja no em deixen i van pugen em mi. Veig una figura? el submarinista de seguretat, vaig pujant, començo a veure raxos de llum m’acosto a superfície¡ no miris a munt, la vista al fron i pujan, quan queda? Tranquil pots arribar. Am deixar el sumarinite, lifa el relleu un apneista, s’emposa al daban em fa la senyal, tot ve, jo pujant, veig els raxos de sol ya em queda poc, jo tranquil, el cos no tant i es continua queixen,aire, aire¡¡¡ Axeico el cap el sol veig, ja puc respirar¡¡¡ i em desperto...

    ResponderEliminar
  10. Viatge de cap de setmana a Londres!

    Jo i les meves amigues vam anar a veure una altra amiga que estava vivint allà per aprendre anglès, ens vam quedar a la casa que ella vivia amb altres persones, els seus companys de pis eren de diferents països, així que no m'assabentava molt del que deien.
    Londres em va semblar un lloc increïble perquè hi ha gent de tot tipus, a part dels edificis amb pantalles gegants,el Big Ben etc ... el que més em va agradar i més trobo a faltar són els hot dogs perquè estan boníssims, no s'assemblen en res als frankfurts d'aqui.
    El que menys em va agradar va ser el fred i també que sempre està ennuvolat o plou jo crec que si visqués allà estaria tots els dies deprimida ...
    En aquest viatge no em va fer falta utilitzar el "couchsurfing" perquè ja tenia casa on dormir però no descarto alguna vegada utilitzar-lo,ja que així a part de costar més barat l'allotjament coneixes gent diferent.

    Tània Gonzàlez.

    ResponderEliminar
  11. Un viatge per recordar-Selema Gonzalez

    Aixó és un matí de setmana santa,quant entre la meva germana,unes amigues i jo vam decidir marxar uns quants dies de viatge.
    No teníem res planejat però vam agafar les bosses i totes carregades cap a l’estació de Sants-Barcelona i camí a Vall de Núria .
    Ja que un cop a Ribes de Freser ens van dir que no hi ha cremallera,així que canvi de plans,de cop i volta ens trobem que tenim que anar a un altre lloc decidim anar a Planoles,un poble encantador,en el qual ja havia estat,que es troba al costas.
    Ens van rebre molt bé a l’alberg Pere Figuera,l’habitació era gran,el menjar boníssim,unes vistes impressionants que et donaven el bon matí,i tot a un bon preu.Vam passar uns dies fantàstics,una part nostre no volia marxar i cada dia ens quedàvem amb l’excusa d’un dia més.Així vam estar una setmana... Vam pujar i baixar muntanyes,vam jugar amb el riu,estàvem amb contacte amb la naturalessa,va nevar... sobre tot recordo tota la gent que vam, conèixer i l’activitat que vàrem fer amb gent del poble,una plantada d’arbres...va ser genial!
    Mai havia anat ,per lliure, a un alberg i recoman-ho a tothom que ho probi, té un ambient molt familiar , recordo el partit del Barça-Madrid davant la xemeneia i rodejada de culés, vam disfrutar molt també amb les hores de dinar que ens enviaven a la infància i recordava a les colònies.
    Mai he anat amb el sistema de “couchsurfing” però m’agradaria utilitzar-lo algun cop ja que és molt compatible amb la meva forma de ser.

    ResponderEliminar
  12. “El retorn de les taronges valencianes”
    Juan Luis Guerrero Tolosa
    1.- INTRODUCCIO
    El meu tipus de viatge ha de comptar, sempre, amb la companyia de les persones a les que estimo (com la meva parella o la família). Aquest viatge que us vull explicar, és un viatge familiar a la terra on vaig néixer.
    2.- COS: “Breu retorn a València”
    Sempre que recordo l’últim viatge que vaig fer a València, ara ja fa més de 15 anys, em surt una imatge que mai m’he pogut treure del cap. Aquesta imatge és la de la “Falla Major” de València, cremant-se al davant dels meus ulls. Al meu costat hi eren el meu germà i les meves germanes. Tots quatre encara eren petits i jo no parava d’emprenyar a les meves germanes i al meu germà perquè juguessin amb mi en mig del soroll de la gentada que també estaven veient la “cremà”.
    Per la nit, desprès de la festa van anar a dormir a casa d’un dels meus tiets, i a l’endemà, després de menjar una paella “valenciana”, van tornar, en tren, cap a Barcelona.
    3.- CONCLUSIÓ
    M’agradaria tornar a repetir aquell viatge a les “falles” valencianes, però aquesta vegada amb la meva novia, doncs voldria que conegués aquestes festes tradicionals de la ciutat a on vaig néixer.

    ResponderEliminar
  13. Llarg Cap de setmana a Val-Thorens Juan Pascual

    Un grapa de amis i jo en van reunir per fer un viatget a la neu, con per la vora no havia gaire neu van decidir anar-hi Alps Francesos en cotxe. En el viatget fins al poble vas descobrí el car que era França en tot tabac, gasolina i peatges.
    El camí va ser molt monòton fins els camí de la muntanya, a la carretera no hi havia neu però si en el voral mes d'un metre d'alçada, quan el cotxe es lliscava s'acabava encastats a la neu, era emocionant i divertit.
    Al vespre arribem als apartaments petits, recollits i calentets a l’exterior la temperatura rondava els -25 º sota zero. Deixem les maletes i sortim fer un reconeixement del terreny, (ja sabeu bars, pub i disc, etc.)
    Al matí després d'esmorzar una mica, vam agafar els esquis i per les pistes, un dia assolellat i sense vent perfecte per esquiar i divertiu. A la tarda ens reunim per anar a veure Ral • li sobre la neu, va ser emocionant veure la velocitat amb què passaven els cotxes pel nostre costat. i una altra nit de cervesa i música.
    Un altre dia a les pistes i gaudint, perquè era l'últim dia i que havíem de esprémer al màxim al dia següent de tornada a casa.
    Preparats per anar-nos amb cara de adormits i tristos, amb les maletes direcció als cotxe abandonats durant tres dies sota la neu, descobriment que la gasolina també es congela, el meu i el de tots (je, je, je) que gràcia tots amb el mòbil trucant a la grua, aquell matí el mecànic va tenir feina, ens descongelar els cotxe i camí cap a casa, la volta llarga i trista.

    coach-surfing no és el sistema de viatge que m'agrada no sóc propens a permetre a desconeguts que entre a casa meva, ja ho vaig fer i no vaig sortir ben parat.

    ResponderEliminar
  14. El meu viatge a Turquia.
    Fa uns tres anys la meva família i jo vem decidir anar de viatge a Turquia una setmana, vem anar primer a Istanbul i vem estar visitant mesquites com la mesquita blau o el palau reial, i monuments emblemaris d'allà, les seves cultures i la gent, com el comerç que hi tenen, el basar turc i el basar de les espècies ,el menjar típic d'allà com els kebabs que els fan molt diferents que els d'aquí i el blat de moru que el servien pel carrer i molts aliments més que estaven bonisims.
    Després d'uns dies allà ens vem moure fins a Ankara la capital i vem anar a veure un monument (panteó) i un museu-casa ,que hi tenien del fundador de la republica turca, Mustafa Kemal Ataturk, em va impactar la admiració que hi tenien sobre aquest home per tot lo que va fer, com transformar un país arruinat en una republica moderna i i lliberar al país Turc.
    Un dies després vem estar veient Capadocía un poble que la gent vivia en coves i teníen arbres plens de ulls de cristals per que donassin bona sort o com les fabriques de catifes que per fer una de les grans es tiraven anys i anys i moltíssimes coses més que valen molt la pena veure.
    Sincerament aquest viatge em va impressionar i em va encantar, per la gent i per el seu país en si, es un viatge que tornaria a fer sense dubte, llastima el terratrèmol que hi ha agut fa poc, pro recomano anar-hi, es un país que agrada conèixer i el tracte que hi reben els turistes es impressionant. Miriam Puente

    ResponderEliminar
  15. Una setmana a Mallorca
    Toni Villanueva
    M'agradaria fer viatge exòtics per exemple a Egipte, Londres, Austràlia ...me encantaria provar el mètode de Coach Surfing per conèixer gent, pagar menys i poder estar una mica més de temps i no pagar molt, conèixer la cultura, etc.

    El meu viatge va ser a Palma de Mallorca, el viatge va ser quan tenia uns 10 anys sobre el 2001, les platges eren realment boniques i molt agradables, recordo que havia uns mercats abans d'arribar a la platja eren realment grans i havien per tot arreu, record tant aquest viatge pel meu germà ...,per que un dia estàvem a la piscina de l’Hotel jugant i estava a la vora de la piscina i el meu germà era una mica dolent es va posar just darrere de mi i em va empènyer i vaig caure amb la barbeta a la vora de la piscina, em vaig pega tal cop que vaig començar a sagnar i els meus pares em van haver de portar ràpidament a l'hospital més proper i em van posar 5 punts, què bronca li van caure al meu germà aquell dia

    Si tingués els diners no dubtaria a anar una altra vegada la veritat que va ser un viatge molt increïble, a part de fer-me 5 punts lo vaig passa molt be realment em va agradar molt.

    ResponderEliminar
  16. La veritat que m'agradaria provar el mètode Couch-Surf i un país que aniria sense pensar-ho seria Tailàndia. M'encanten les seves illes i les seves platges exòtiques, estaria tot el dia a la platja, allò ha de ser un paraiso.Tambien diuen que les tailandeses són molt maques.


    El viatge entre d'altres que més m'ha agradat ha estat el d'aquest estiu, 14 d'Agost quan vaig decidir anar a Madrid amb un amic, a veure el Reial Madrid-Barcelona, es em va fer un viatge molt llarg en l'anada, ja que sortim a la 1 del matí i arribar allà ales 10 quan arribi i vaig veure l'estadi, va ser impressionant. i vam anar sense entrada la vam estar més de 3 hores fent cua, fins que alfinal l'aconseguim i el partit va ser increïble no és el mateix veure-ho a la tele que allà, no es pot descriure amb paraules has d'estar allà.

    Cristian Herrero

    ResponderEliminar
  17. la vritat que ami magradaria viatgar a inglaterra i apart a pendre ingles. seria molt devirtet compartir-lo amb un altre familia per fer amistads daltres paisos per saber la seva cultura i les seves costums.

    lany passat vaig anar a punta cana i es pais que ja he estat i si pogues faria un intercambi para est una semana i disfruta de una vida que mai has fet en la vida quotidiana. altres paisos que magradaria vitjar es a russia es un dels paisos que pots veure molta una cultura i saber la historia de vritat i la vida social que fan .

    ResponderEliminar
  18. Viatge a Londres

    La primera vegada que vaig anar a Londres tenia 14,era la 2 vegada que sortia de Espanya.
    Quan sortíem de casa imaginava com era volar amb avio, ja que no o havia fet mai era la primera vegada i tenia una por increïble.
    Quan varem entrar a l'avio em vaig calmar, fins que es va engegar.

    A l'arriba a Londres d'assagida varem haver d'agafar uns quants trens i autobusos per arribar al nostre hotel.
    L'hotel era molt acollidor de 3 estrelles però estava bastant bé. El recepcionista ens va donar la targeta de l'habitació. Una vegada dins ens vem adonar que el radiador estava trencat, me mare intentava tancar-lo però la temperatura seguia igual. Va baixar, i li va dir hot bedroom,(intentava dirli que a la habitacio i feia molta calor)el noi la mirava amb una cara molt rara. Aixo va ser bastant divertit, ja que lo que deia me mare es podia interpretar de una altre manera.

    El dia següent quan sortíem de l'hotel estavant cap el museu Madame Tussauds, un noi amb una pinta de yonki ens va oferir drogues varem marxar corrents sense pensaro dues vegades.
    El viatge va ser bastant mogudes, me germana els dos dies va estar malalta per culpa del kentaki.
    Peró tot i aixi ens ho varem passar de conya!


    Eva Andreu

    ResponderEliminar
  19. Una setmana per el mediterrani


    1. INTRODUCCIÓ
    El viatge dels meus somnis es anar a Tokyo i a Seül, la veritat porto molts anys esperant per que la meva mare em deixi anar ja que aquests destins turístics no li agranen gens i diu que fins que no tingui vint anys no em deixara anar sola, m'entrés tant jo vaig estalviant.
    El mètode Couch surfin el vaig trobar fa dos anys amb l'ajuda del meu Cosí, que ja ho havia provat.
    La veritat em va semblar una experiència molt extrema en el sentit de que anàvem a Granada on no coneixíem a ningú, nomes una família que era la que ens deixava dormir a casa seva i que nomes havíem parlat amb ells unes quantes vegades per el ordinador i alguna altre per telefon.
    Peró la veritat va se una experiència inoblidable.

    2. COS
    El meu viatge per recordar va succeir al setembre de l'any passat, va ser el regal que em va fer la meva mare per els meus divuit anys, i no va ser res mes que un creuer per el mediterrani amb ella i el meu germà. Al principi pensava que seria un viatge per relaxar-me, conèixer gent .. però la veritat es que de relaxant poc, anar amb la meva mare significava no parar amb tot el dia, que si mira avui estem a Villfranche anem a visitar-lo, que si anem a Montecarlo, però la veritat de el que mes me'n recordaré d'aquest viatge serà del dia que vam estar a Roma. Vam decidir anar per separat del grup del creuer amb una altre família ja que la meva mare ja hi havia anat i s'ho coneixia. Tot decidits vam pensar que per visitar Roma mes ràpid podíem agafar el metro ja que dels taxis no ens fiàvem per que tots els italians son un perill al volant.
    Un cop dintre el metro va començar tot l'espectacle, vam sortir del vago per que era la nostra parada , jo em vaig girar per veure el vago i em trobo a una companya nostra i al seu fill allà dintre a punt d'anar-sen, la veritat no se com ho vam fer per treure'ls d'allar en qüestions de segons, però quan vam pujar a un altre metro per anar a veure una altre cosa vam veure que tot lo que posava que no s'avia de fer o vam contradir.
    Va ser el moment mes especial del meu viatge pot ser una tonteria però jo m'enrecordare tota la vida de la cara que vam posar quan vam veure aquell parell apunt d'anar-se'n dins del vago.

    3,CONLUSIÓ
    I tant que tornaré a fer un viatge com aquest, la veritat es que ja estem pagant el viatge de l'any que ve i ni mes ni menys m'envaïx de creuer a les illes gregues, avere que ens passa aquest cop.

    Eva Miguel

    ResponderEliminar
  20. GEMMA MATEO SERRAS



    Viatge en família

     
    Ja fa uns anys vaig anar a Lanzarote de vacances amb la meva germana i la meva mare,he anat a altres llocs però aquest viatge amb va agradar molt.
    Varem alquilar un apartament en un recinte on totes les casetes eren blanques i verdes.
     
    Em vaig sorprendre en veure que la sorra de la platja era fosca i suau, no es l'única cosa que amb va sorprendre. Vem fer una excursió al parc nacional de Timanfaya, però de camí cap allà baix veure moltes vinyes. Del paisatge destacava el verd de les fulles i el marro vermellós de  les roques i la terra.
    Estàvem a sobre del volcà quan ens van  ensenyar les obertures que tenien fetes al terra,van abocar un got d’aigua a dintre del forat i va sortir una explosió de vapor d’aigua,de almenys 3 metres d’alçada.
     
    La veritat es que i tornaria anar m’ho vaig passar molt bé ,m’agradaria tornar a reviure aquelles vacances, recomano aquest lloc per la flora i la fauna que es troba a aquesta illa.

    ResponderEliminar
  21. viatge a eivissa el cap de setmana, tornada a mataro i escapada a madrid.

    aquest viatge es remonta ja fa uns 3 o 4 anys,amb els meus amics, cuant encara la nostra joventud brillava y el cos ens u permetia.

    vam agafar un vaixell a barcelona, on ens esperava 6 horas de viatge en la mar.
    aquest vaixell no era normal, ja que totes les persones que anaven , estavan histerics per arribar y disfrutar de la temperatura tan agradable, les platges tan boniques y sobretot la festa que ens proporcionan les millors discoteques del mon.

    ens u varem passar d'allo mes bé.
    cuant varem tornar uns amics de la capital ens van invitar a casa seva. no ens u vam pensar molt vam preparar les maletes y vam agafar el cotxe direccio madrid.

    era hivern y feia un fret que pela. per culpa del mal temps no vam fer gaire cosa, van visitar monuments carrers coneguts y tambe ens vam perdre, el gps es va kedar sense bateria y no portavem cargador. perduts vam arribar a toledo k per casualitat vam trobar una discoteca anomenada (radical). ens vam agafar una bona aquella nit. despres de fer malbe el nostre cos van tornar a madrid a acomiadarnos d' uns quants amics y tornarem a casa. a descansar un par de dias.

    conclusio: no importa on vagis si estas acompanyat per la millor companyia.

    ResponderEliminar
  22. Hola nois!
    Encara no us havia comentat aquesta crònica.
    Bé, només volia dir-vos que ho heu fet molt bé, que aneu agafant fusta d'escriptors.

    Llegint-vos un pot viatjar arreu, des de Núria fins a Japó, Argentina o Tailàndia, passant per tantes illes, mediterrànies, canàries... No es viatja només físicament, sinó també amb la paraula, i amb la imaginació! M'ha agradat tant l'explicació dels vostres viatges com d'aquells que voldríeu fer (L'Eva a Japó, el Cristian a TAilàndia, el Toni a tants "llocs exòtics").

    Hi ha experiències de tot tipus: el viatge romàntic a París del Josep Lluís, les aventures del David, el retorn a la infantesa de la Chánez o el Juanlu, el viatge amb amigues de la Tània o la Selema; amb vosaltres es poden aprendre experiències diverses: viatges aventurers del Víctor, el Juanma; el submarinisme amb el Miquel; un viatge iniciàtic amb l'Eva Andreu; un viatge futbolístic amb en Cristian; escapades al camp o al a neu amb en Juan Pascual o la Virgínia...

    En fi, contineu així. Teniu fusta d'escriptors.

    Això sí, per als qui escriviu amb presses: si us plau escriviu abans al Word com us he dit i repasseu l'escrit... El fet d'escriure amb més correcció i separant més les idees no només us pot fer ser més valorats a català, sinó també ser més llegits i amb més de gust.
    Ànim! I a seguir escrivint! És difícil escriure bé però innegablement es va millorant si un realment ho vol i ho procura...

    Bones vacances!!!
    Aviat hi tornem!

    Isabel

    ResponderEliminar