martes, 6 de marzo de 2012

ISABEL. "No volia ser la típica que viu amb els pares fins als trenta."



Avui entrevistarem a la Isabel,una encantadora professora de Can Marfà. És molt treballadora,té diverses classes i treballa amb tres llengües diferents:
català,castellà i anglès. Sembla que mai té un mal dia, sempre té un somriure a la cara. És una noia amb molta personalitat, segura d’ella mateixa i sense complexes. Ara us explicarà una mica de la seva vida:


-Bon dia Isabel.
-Bon dia nois.
-Et farem unes preguntes.
-Molt bé, quan vulgueu.

- Hi ha algun fet de la teva infància que t’hagi influenciat per ser professora?
-Els meus pares eren professors els dos,d’alguna manera em va influenciar,vaig veure que no és una mala vida.

-Tens fills?
-No,no en tinc, però si vinguessin serien benvinguts.

-Quin record de la teva infància tens mes present avui dia?
-Recordo jugar al carrer amb els amics, córrer , pujar pels arbres, tirar-me pel terra...
Era molt salvatge sempre em trencava la roba,no era gaire femenina quan era petita!
També em ve a la ment els estius al poble del meu avi, “Tobed”, un poble molt petit d’ Aragó. Allà tot era tranquil·litat, jugar, llegir..

-Tens germans o ets filla única?
-Tinc una germana i un germà, jo sóc la petita.´

-Quines van ser les primeres feines que vas tenir amb 20 anys?

-El primer treball que vaig tenir va ser de professora particular ,em recomanaven els meus professors. Com no volia ser la típica que viu amb els pares fins als trenta, vaig agafar una altra feina,feia informes de lectura per una editorial i els caps de setmana em van agafar de cambrera a Teià. La veritat, aquesta feina no em va durar gaire, hi vaig estar un mes,em van fer fora i em van donar un molt malt tracte.
Vaig aprendre a valorar als cambres ,abans d’això jo creia que treballar de cambrer
era fàcil, però has de tenir coordinació,rapidesa... Jo era lenta ,em distreia parlant amb els clients,i ells volien rapidesa. No sé com la gent no estudia una carrera per ser cambrer!!!

-Quina llengua vas escollir estudiar a la universitat?

- Vaig començar estudiant filologia hispànica (“llengua castellana”).Pel meu compte vaig treure’m un títol d’anglès . Per ser professora de català,vaig haver d’aprovar un examen molt
difícil. Després vaig fer un màster de”construcció i representació d’identitats culturals”.
Penso seguir estudiant més endavant.

-Quan els professors no estan d’acord, quin sistema utilitzeu a l’hora de avaluar els alumnes que no els i arriba la nota per aprovar?
- Quan no estem d’acord,parlem entre nosaltres ,fins arribar a un acord .Tenim en compte la evolució de l’alumne, l’assistència i la situació personal fora de l’escola.

-Canviaries alguna cosa del sistema educatiu de Can Marfà?

- Sí, m’agradaria fer més activitats,xerrades amb autors,tallers de teatre,literatura. Ens perdem moltes coses,fem el dia a dia i no pensem en aquest tipus de coses.
Una ex alumna que vaig tenir em va proposar a la directora com a professora per obrir classes per fer tallers, ella es volia apuntar,li semblava molt interessant anar a aquests classes. Però el s horaris de l’escola no m’ho permeten.

- A la teva vida privada parles de la feina?

- La veritat és que al principi sí, en parlava molt,però poc a poc he anat aprenent a separar la vida laboral de la privada. Si no al final la teva vida personal es veu reduïda.
No vull ser nomes professora ,vull ser jo!!!


Entrevista feta per Juan Luis Guerrero Tolosa i Gemma Mateo Serras.

3 comentarios:

  1. Bona entrevista nois!

    Adán Blanco

    ResponderEliminar
  2. Trobo que han sabut resumir molt bé (i sense que es noti massa) una entrevista que va ser molt més llarga que això. Els entrevistadors em van fer sentir molt a gust i em van fer xerrar molt, però molt! DEsprés, han triat el que més els ha interessat i ho han refet de manera que es veu bastant fluïd. Ah, i un encert la foto de perfil! Felicitats.

    ResponderEliminar