viernes, 9 de marzo de 2012

ANNABEL: "Una de les coses que més m'agrada de mi és que quan agafo una cosa, vaig fins al final. Em considero molt positiva, sempre veig el cantó bo"



L' Annabel és directora de l'escola d'adults de Can Marfà (Mataró); a més també és professora de matemàtiques. És una persona molt valenta i lluitadora. Va tenir un nen molt joveneta i va lluitar per combinar-se en treure's la carrera i estar amb el seu fill.
La entrevista que vam tenir amb ella ens va agradar molt perquè ens va sorprendre, va ser una entrevista molt fluida, ens va agradar molt com a persona, professora i mare.
-Com vas saber que era justament això el que volies fer? Entre quines vas dubtar, si ho vas fer?---Sí, vaig dubtar entre medicina i aquesta carrera; de fet, vaig fer dos anys de medicina; m’agradava molt però era molt complicat, perquè era una carrera molt llarga i implica molta dedicació, amb guàrdies de dia i de nit i, com que vaig tenir un nen als disset anys i vaig abandonar medicina i em vaig decidir per aquesta carrera que, lògicament m’agrada molt.

-A casa teva et van recolzar en aquesta decisió ?
-Sí, sempre, els meus pares també! De fet van ajudar molt i em van fer molt costat.

- Els teus pares també eren d’estudiar?
- No, els meus pares no. El meu pare treballava a la fàbrica d’acer, i la meva mare no havia estudiat però sempre havia tingut moltes motivacions per a tot, ella era molt feminista i nosaltres que érem dues germanes, ja des de petites sabíem que havíem d’estudiar i ser autosuficients.

-Aquesta feina t’ha fet canviar molt de domicili?
-Jo he canviat de domicili no per la feina sinó per la vida, la feina no et fa canviar de domicili però et fa voltar molt, perquè pots arribar a estar en molts centres.

- Fins arribar a tenir aquesta estabilitat, no?
- Sí, clar, pots estar en llocs un any, dos anys, mai se sap, a més a més aquesta feina quan et fiques de ple, et dóna moltes satisfaccions. Des d’un principi la part bona d’aquesta professió és que et fa voltar i canviar, així doncs trobes altra gent que et pot donar idees, també et dóna això, molt ‘’feeling’’ amb la gent, però tenint present que marxen, has de tenir una ment molt flexible i oberta, el millor de la vida jo crec que és saber ser molt esponja i absorbir tot et cau i el que et passa.

Apart de ser tan professional a classe també, a vegades et pots deixar guiar una mica pels sentiments, no, quan la gent se’n va?
- Ja ho veieu, jo sóc una persona que us conec a tots, i sé com és cadascú, però has de fer un canvi de xip, has de saber que a la vida no tot és permanent, i que d’alguna manera una cosa important a la meva feina, és que la gent vol que l’ajudin i t’ajuden a tu, perquè també aporteu! Recordes sempre a persones que et van ajudar i van ser importants; això ho tinc, perquè quan la
gent torna…Potser feia quinze anys que no els veia i tots deien: ‘’ l’Annabel era un referent ’’ i amb això ja en tens prou; però sí, és una de les coses més psicodèliques, de l’ acomiadament, saber que aquella persona amb qui tens un ‘’feeling ’’ se n’anirà.

- Què penses de les retallades a l’educació?
- Penso que estan molt malament perquè un país no pot anar a més si retalles el més important,. Per tant sense sanitat no tires i la formació és bàsica per aquest país, que retallin sous polítics i altres coses menys prioritàries i que no serveixen per res.
- Com creus que podríem fer per millorar l’educació, per millorar el nivell acadèmic?
- Si hi ha retallades hi ha moltes coses que no es poden fer ara, però per millorar sempre hi ha dues claus fonamentals: Una és la persona mateixa: a la vida has de treballar i ho has de fer el millor possible, i ara això s’ha deixat de banda, els estudiants passaven, s’ha de fonamentar l'esforç de l'estudiant; a més a més la vocació i la motivació del professor, que ha d’estar motivat i ha de fer l’esforç.També tenint més recursos materials com aquestes pissarres,que la Generalitat només hi va posar una i nosaltres com a centre les demés, perquè teníem molt clar que l’alumnat hauria de tenir una segona oportunitat i amb el que suposa l’esforç ha de tenir la millor qualitat possible.

- On i com t’agradaria viure en un futur, quan ja no treballis?
- M’agradaria molt viatjar; quan no treballi, que no sé quan serà, perquè a aquestes alçades que s’ha de treballar fins als setanta anys, ja no sé si estaré per fer res, però si pogués m’agradaria molt viatjar i conèixer món.

-T’agrada viatjar d’hotel o a la aventura?
- De tot, depèn d’on viatgis, és clar, però també m’agrada anar d’hotel i disfrutar, m’agrada molt conèixer i patejar-me totes les ciutats i montar-m’ho tot sola, de fet ho faig així quan puc.

- Què valores més del teus companys de professió?
-Valoro l'entrega a la professió, les ganes de treballar i sobretot l’empatia amb els alumnes; sense empatia no funciona l’assumpte.
Entrevista realitzada per Míriam, Chánez i Selema.

1 comentario:

  1. Molt bona aquesta entrevista! CRec que heu sabut trobar preguntes molt interessants que treuen a la llum aspectes bàsics de l'Annabel...

    ResponderEliminar