viernes, 2 de marzo de 2012

Entrevista al Ramon, professor d'Història i Català a Can Marfà.

Foto: Èric i Ramon.
[Amb aquesta comencem a penjar tota la sèrie d'entrevistes que han realitzat els alumnes de GES 2 als seus professors. Esperem que us agradin!!!]



Professor de Can Marfà amb la carrera de geografia i història i unes oposicions a secundària. La seva infància va ser una mica dura i la seva experiència a la mili no li va agradar gens. Li agrada llegir i és un tipus de persona molt agradable i bon professor. La seva manera de fer classes es molt efectiva, i li agrada molt, però molt, parlar de política, història, etc... Però el que més li agrada és tenir festa!

-Què és el que més t’agrada de la teva professió?

-El que més m’agrada de la meva professió és el contacte humà, ho tinc claríssim.
-Per què vas decidir ser mestre?
-No tinc res contra la
paraula mestre és una paraula que m’agrada molt, però si hem de parlar tècnicament no sóc un mestre sóc professor. Mestre és la gent que ha fet magisteri i fa primària, però tècnicament jo soc professor de secundària, vaig fer una carrera de geografia i història i unes oposicions a secundària. Que em diguin si sóc mestre no en molesta però tècnicament s’ha de dir que sóc
professor.
-Què és el que més et molesta de ser professor?
-És una molesta moltes vegades l’administració i també alguns pares pesats i algun company/a.
-Si no fossis professor, quina professió triaries?
-No tinc ni idea, perquè des de petit jo deia que volia, ser mestre, volia donar classes. El que passa es que el meu germà gran va fer magisteri, el meu germà mitjà va fer magisteri i quan jo feia COU i havia de escollir el meu germà em volia obligar a fer magisteri com ell i
per rebel·lia li vaig dir que jo no faria magisteri, que jo faria geografia i història.
-Quins records tens de la teva infància?
- Vaig tenir una infància pobre al Pirineu en una casa on no hi havia res per escalfar-se, només a la cuina sense quart de bany i en un poble on vivien 15 o 16 persones, és a dir, poquíssima gent.
-Eres molt “gamberro” de petit?
-No, era molt “tonto” i molt innocent, no he sigut mai gamberro. -Lligaves molt a les discoteques de Lleida?
-Era bastant sapastre, sempre he sigut molt tímid molt vergonyós a més a més, jo havia tingut un complex fastigós, als 13 anys ja feia 1.8m. Era molt alt i molt prim, molt esquelètic, amb un cap com un cigronet amb un nas horrible i sempre portava l’ull tapat amb unes ulleres de cull d'ampolla perquè tenia un ull “vago” i era perquè treballés l’ull.
-Com va ser la teva experiència a la Mili i on la fas fer?
-Va ser molt dolenta, la vaig viure com un trauma vaig viure amargat, vaig estar un any amargat i pensava: "Per què havia d’estar amargat quan estava fantàsticament bé?" La vaig fer a Lleida mateix, al govern militar, portant l’oficina de garatges del govern militar sense cap comandament al meu damunt. Jo era un soldat i manava sobre qui hi havia de baix meu, arribava a les 8 i marxava a las 3. Però vaig viure amargat, amb una cara d’amargura que anava sempre increïble.
-Quin és el teu hobby?
-El meu hobby es llegir.
-És la millor entrevista que té han fet?
-Sens dubte!


Entrevista feta per Toni, Èric i Cristian.

Nota de la professora i administradora del bloc: Perdoneu, nois, però no he sabut adaptar millor el vostre text al bloc, i ha perdut tot el format fantàstic que li havíeu donat. L'entrevista, de totes maneres, i la foto, continuen tenint molt bon aspecte.

10 comentarios:

  1. RAMON, ETS EL MILLOR!!!

    ResponderEliminar
  2. Ramón que guapoooo!!!!!

    ResponderEliminar
  3. Quin fill més guapo Ramon

    ResponderEliminar
  4. El que més m´agradat de la entervista a sigut la foto i la sinceritat del Ramón.
    Josep Lluis i Sergio

    ResponderEliminar
  5. M'agrada molt la entrevista.

    Anonymous.

    ResponderEliminar
  6. I liked the interview

    Oreste

    ResponderEliminar
  7. sou ells millors

    Sandra hernandez

    ResponderEliminar
  8. M'agradat molt l'entrevista. Respostes directes, si senyor.!!!

    Pilar Mateo

    ResponderEliminar
  9. Aquesta entrevista té el mèrit afegit que va ser feta de manera supersònica, en temps rècord. Els tres entrevistadors estaven inspirats i van saber com abordar el Ramon i després fácilment van reestructurar l'entrevista, van fer una bona foto i una bona presentació del Ramon. Ha estat un exemple per a la resta de la classe. Felicitats!

    ResponderEliminar